16/01/2011

Pius Alibek

1 min
Mesopotamia, Memprenya

Avui diumenge m'aixeco cap a les 9. Ahir a la nit vaig tancar el meu restaurant, el Mesopotàmia, cap a la una i vaig arribar a casa a quarts de dues. No esmorzo mai. Faig un cafè amb llet i una cigarreta. A casa puc fumar i al restaurant no, cosa que m'emprenya. M'emprenya que una democràcia prohibeixi aquestes coses i no en prohibeixi d'altres, com la fabricació de mines antipersona, de la qual Espanya és una de les principals productores. Bé, a les 10 m'espera un taxi per anar a Radio Nacional a parlar del meu llibre. Quan acabarà l'entrevista, cap a casa a dinar. Els diumenges cuino jo i normalment faig peix. Si tinc temps, un arròs caldós o una sarsuela. I si no tinc temps, com avui, el faig a la planxa. Tinc pressa perquè a les quatre surt el tren cap a Madrid. Agafaré l'AVE amb un equip de filmació que està fent un documental sobre iraquians a Barcelona. És una molèstia afegida al viatge, perquè no pots fer la teva, has d'estar pendent de la càmera. He pactat amb ells que gravarem una estona i que després em deixaran dormir.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Quan arribaré a Madrid, aniré a l'hotel i després tocarà buscar un restaurant per sopar on es pugui veure el Barça, que el fan per la tele. Els de la productora em volen gravar pels carrers de Madrid. Demà hi presento la versió en castellà del meu llibre, que me l'edita Destino. Al migdia m'han muntat un dinar de premsa al restaurant Las Mil y Una Noches. Molt original oi?

stats