16/01/2011

Pluja de modernitat

3 min
PSP, LoyerStrange

Sembla que aquestes festes el tió, el Pare Noel i els Reis han vingut carregats de tecnologia! No tinc gaires exemples a l'entorn familiar més proper per saber com han anat les coses per a videoconsoles, PSP, Wii i altres artefactes bàsicament orientats al joc, que han estat estrelles en els firmaments nadalencs d'altres anys; però el que resulta esperançador és que el carregament d'enguany també permet llegir. La confluència entre literatura i tecnologia és molt menys estranya del que habitualment es tendeix a pensar, entre altres coses perquè el llibre -que culturalment per a nosaltres representa la idea mateixa del que és literari- és fruit d'una tecnologia revolucionària com és la impremta. Existeix, però, una relació metonímica entre tots dos conceptes, llibre i literatura, que les noves possibilitats expressives digitals obliguen a repensar.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Slavoj Zizek ofereix una definició elemental de "mecanisme": una màquina que produeix un efecte, en el sentit estricte d'un efecte "màgic" per als sentits. Un mecanisme seria allò que explica la producció d'una il·lusió, que és tot sovint el que trobem en la pràctica literària més radicalment contemporània, com la darrera creació de l'escriptor de literatura electrònica Erik Loyer.

Strange rain converteix l'iPad en un tros de cel en un dia de pluja. Inspirant-se, sens dubte, en dues conegudes aplicacions (el Gravitarium i el Draw Stars), aquesta estranya pluja ens permet provocar cal·ligrames a l'estil d' Il pleut d'Apollinaire. Tocant la pantalla fem alhora d'intèrprets i coreògrafs d'una particular melodia tàctil i dirigim la pluja que escampem amb els nostres dits. En tres modes de lectura: wordless, whispers i story , l'aplicació es presenta com una diversió relaxant i un experiment per observar si les interaccions lúdiques amb la pluja poden servir per explicar una història en què accedim, fragmentàriament, als pensaments del protagonista. Per cert, hi ha l'opció de posar-se el dispositiu sobre el cap, que permet regalar-se una experiència de mullena virtual francament interessant.

La modernitat és, per definició, un temps de discontinuïtats i ruptures. Qualsevol modernitat porta associada una certa necessitat de renovació dels mitjans expressius. Si l'art modern culmina amb un procés autodestructiu mogut pel principi d'autoreferencialitat, de puresa i d'abstracció que l'impulsa; la literatura digital (que ha reivindicat les avantguardes i la teoria literària de la postmodernitat com a referents), en la modernitat intrínseca de la seva forma, presenta exemples que segueixen el mateix paràmetre procedimental o que metamorfosen i sincretitzen nocions i tendències de procedència diversa. És una proposta experimental que es recolza en la dissolució de barreres entre disciplines i que troba en la digitalitat i les seves possibilitats tècniques una funció primordialment apel·lativa i espectacular en què l'artista es converteix en experimentador del que és possible.

La literatura produïda en aliança amb els llenguatges de computació, amb les possibilitats de difusió i recreació de la xarxa, nascuda d'una reflexió sobre la resistència de la materialitat i les seves possibilitats i condicionaments artístics és, des d'aquesta perspectiva, una literatura tan mecànica com ho és la literatura produïda per la impremta, però amb una mecànica nova i revolucionària. L'escriptura que es produeix en el marc de la deslocalització opaca d'aquesta peculiar forma textual que és l'hipertext imposa a les obres que llegim i interpretem una forma que es presenta, d'entrada, com a fragmentària. L'escriptura sempre ha estat un art de l'espai i l' screen writing , una certa escriptura topogràfica ens aboca necessàriament a una determinada disposició espacial dels continguts que no és discursivament lineal. En altres llocs he teoritzat sobre l'eròtica de la lectura digital perquè en l'experiència de lectura d'obres literàries digitals diversos sentits són apel·lats a fi que la descodificació sigui realment efectiva. La textualitat electrònica i la seva naturalesa de text performatiu (text com a procés, com a superfície on passen coses), més que no pas de text percebut (text com a producte, com a resultat final) són algunes de les cartes de presentació en aquesta interfície entre el discurs verbal i el visual en què té lloc la creació avui.

La incursió en la textualitat electrònica només representa el darrer pas d'una història evolutiva a cavall de suports i tecnologies que té al seu bell mig la força de la paraula, de l'escriptura, de la literatura. Per això és important ressaltar l'esperit de descoberta que és la constant dels autors que han travessat la sagital de la pàgina per endinsar-se en un territori desconegut, a la recerca dels camins que pot arribar a explorar la paraula en la dimensió digital. Un escenari radicalment contemporani en el qual la literatura catalana ja ha fet ferms passos que es poden trobar a www.hermeneia.net , un portal dedicat als estudis literaris en l'era digital.

stats