“Pobles lliures, dins un Estat lliure...”
Peces Històriques Triades Per Josep Maria Casasús[...]
El dissabte passat, un telegrama de Viena anunciava que l’ex-ministre iugoslau d’Agricultura, Kulovetx -el qual, d’acord amb Korotxetx, desenvolupa una intensa activitat en el partit popular eslovè-, i els dos caps federalistes Natlatxen i Ogrisek han estat deportats a Foca (Herzegovina) sense avís previ, i que en una festa celebrada a la Universitat de Belgrad els estudiants autonomistes havien ovacionat el professor Iovanovitx, que, com és sabut, ha sofert condemna per la seva activitat federalista. Per si dubtàvem de la política opressiva dels unitaris serbis, diumenge arribava una informació de Belgrad, segons la qual el cap del partit catòlic eslovè (esdevingut il·legal de la proclamació de la dictadura ençà) havia rebut l’ordre de la policia d’abandonar la seva residència de Ljubljana i de traslladar-se a la residència forçada de Vierniatxka Bània. Els altres caps del partit eslovè, detinguts el dia abans, eren també exiliats. Aquesta persecució dels catòlics iugoslaus és conseqüència del moviment nacional serbi, instigat pels sòkols anticroats i antieslovens. Les manifestacions anticatòliques han estat freqüents aquests darrers dies a Sèrbia [...] L’exili de Korotxetx és motivat per la seva actuació federalista: no pas separatista, ni italianòfila, ni francòfoba, sinó simplement reformista, en tant que propugna un canvi d’estructura d’Estat en sentit federal que, en reconèixer la llibertat dels pobles que integren Iugoslàvia, faciliti la realització d’una superior unitat estatal. Cal recordar que Korotxetx, que va ésser ministre en el primer gabinet del general Ziokovitx, havia estat centralista, però “l’experiència l’ha convençut que el progrés dels pobles croaci i eslovè només serà efectiu si se sostreuen a l’hegemonia sèrbia”. [...] No cal pas fer el joc de França ni el d’Itàlia: darrerament, el rei Alexandre I, en un interviu aparegut al Petit Parisien, i Mussolini en un altre publicat a News Chronicle, de Londres, mostraven “llur” sorpresa per les inquietuds respectives de llurs països. [...] Però uns i altres, nacionalistes serbis i imperialistes italians, juguen damunt la mateixa pista: aquells, en exagerar el perill italià pretenent d’esporuguir els patriotes croats, eslovens i bosnians i que, sota el pretext de la “unió sagrada davant l’enemic comú”, abandonin llur federalisme a favor de la Sèrbia hegemònica; els italians compten afavorir-se amb els corrents autonomistes per afeblir l’Estat antagònic. [...] No dubtem a creure, de costat amb les mentalitats independents d’Europa, “que els Estats aliats més segurs no són sempre els de règim centralista”.
