Pobresa visible

Atabalats com estem amb les notícies de rescats de països, crisis financeres i retallades de serveis, la pobresa real es va estenent entre la resignació general. Ja gairebé no fa impressió entrar en un caixer i trobar-hi un indigent dormint, i la gent que remena la brossa o que demana diners per comprar menjar és una cosa habitual. La pobresa extrema cada cop és més visible i, segons va denunciar ahir Càritas, s'està fent crònica. És a dir, cada cop hi ha més gent que no pot sortir del forat i any rere any necessita ajuda per subsistir. No volen caritat. El que demanen és feina, però no n'hi ha. Tant aquesta organització cristiana com la Creu Roja alerten que estan al límit, que s'estan quedant sense mans ni diners per assistir tothom que ho necessita. Reclamen mesures i consens social per fer un pla de xoc. No ens hi podem resignar.