OPINIÓ
Opinió 23/01/2016

Podemos i el reglament del Congrés

3 min

Hi havia un temps en què formar grup parlamentari al Congrés de Diputats era molt més fàcil que avui en dia. Per posar-ne un exemple, el socialistes espanyols (PSOE) tenien tres grups parlamentaris: el propi, tradicional i clàssic, que incloïa els diputats provinents dels territoris que no tenien la consideració d'històrics –els de les Illes Balears anaven dins aquest grup–, i els grups parlamentaris socialistes basc i català, que estaven constituïts pels diputats socialistes d'aquests dos territoris específics, que per fer ombra a allò que un temps es deien minories basca i catalana (o sigui PNB i CiU) formaven grups diferenciats de la matriu, amb personalitat pròpia i sobretot amb veu pròpia. Això no molestava a ningú i, per dir-ho d'una manera més senzilla, reflectia la personalitat pròpia d'aquests territoris que es consideraven nacionalitats històriques.

La terminologia oficial per referir-se a aquests grups parlamentaris els batià com a grups perifèrics. Tant l'un com l'altre van tenir portaveus de prestigi: Carlos Solchaga pel que fa al grup parlamentari socialista basc i Ernest Lluch al grup parlamentari socialista català. Cal dir que aquest funcionament es considerava normal; no hi havia detractors i tal vegada el prestigi dels portaveus avalava l'existència d'aquesta situació. Tampoc els portaveus de les minories basca i catalana no ho qüestionaven gaire.

Però això eren altres temps. Llavors Espanya havia d'ésser respectuosa amb la diversitat i la pluralitat territorials i aquest respecte fins i tot tenia la seva materialització en les pràctiques parlamentàries del començament de la transició.

Ben aviat, però, la situació canviaria i s'enduririen les possibilitats de formar aquests grups parlamentaris. El detonant fou que la possibilitat d'obrir l'arc parlamentari i la legislació permissiva dificultava el sistema bipartidista. L'accés al Congrés del partit dels andalusistes (PSA), sense adjectius, va estimular un canvi radical d'aquesta línia respectuosa envers els territoris, i el bipartidisme va fer valer la seva força. El PSOE, que havia utilitzat tres veus enfront de la UCD d'Adolfo Suárez, canvià de criteri en prendre consciència de la possibilitat d'assolir una gran majoria. I així es produí: el 1982 va aconseguir 202 escons. Allò que conjunturalment havia estat positiu ara es posà en qüestió. La fragmentació 'excessiva' (aquesta paraula va començar a fer història) dels diputats mitjançant grups parlamentaris que allargaven el debat i, sobretot, el matisaven s'havia de corregir.

El poder té tendència a concentrar-se i no aprecia la subdivisió encara que la tingui controlada. La solució estava servida. Ja no es necessitava aquell marcatge múltiple a Adolfo Suárez i la majoria absoluta amplíssima permetia subjugar, fins i tot, la diversitat dels companys d'ideologia política.

El nou reglament del Congrés estava servit i ja es deixà enllestit el 1981 tal i com el coneixem ara: els diputats en nombre no inferior a quinze podran constituir grup parlamentari; també podran constituir-se en grup parlamentari els diputats d'una o diverses formacions polítiques que, sense arribar a aquest mínim, hagin obtingut un nombre d'escons no inferior a cinc i, almenys, el 15% dels vots corresponents a les circumscripcions on hagin presentat candidatura o el 5% del emesos en el conjunt de la nació (nació espanyola, s'entén). Però l'estocada final rematava: "en cap cas podran constituir grup parlamentari separat diputats que pertanyin a un mateix partit" i, afegia, "tampoc podran formar grup parlamentari separat el diputats que, al temps de les eleccions, pertanyin a formacions politíques que no s'hagin enfrontat davant l'electorat".

Aquesta darrera clàusula és el jòquer que a partir de llavors i fins ara ha reforçat el bipartidisme dins el Congrés espanyol i ha comptat, i compte (no en tinc cap dubte), amb les benediccions del Tribunal Constitucional espanyol. Contribueix a blindar el bipartidisme des d'una òptica que fins ara ha funcionat i que ara Podemos vol posar en entredit. Sincerament, no crec que les pretensions del grup emergent, ja ho estem veient, tinguin gaire volada.

El reglament del Congrés està dissenyat per defensar el bipartidisme i, fins i tot amb uns resultats electorals que per primera vegada el posen en entredit, el sistema té tendència a mantenir-se. El Congrés de Diputats no recull la diversitat plurinacional dels pobles d'això que en diem Espanya, ans als contrari, està dissenyat per diluir-los dins la homogeneïtat. Ni tan sols Podemos ho podrà canviar. El pes del centralisme espanyol supera les seves forces i el seu enginy sempre ens va dues passes per davant. Ben aviat se n'adonaran!

stats