Poesia murciana

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsMúrcia i els seus homes, les seves dones i les seves criatures, el tracoma, els sense feina, i altres temes semblants ha estat objecte, en la nostra època republicana, de copiosos, suculents i dissortats comentaris. El meu joveníssim i estimat amic Carles Sentís va fer, en aquestes mateixes pàgines, uns magnífics reportatges sobre l’emigració murciana, que van ésser molt llegits i descobrien punts notables i curiosos de com el murcià arriba a Sants i es dedica a la penetració pacífica o armada del país. [...] Nosaltres hem pogut veure com es complicava el problema de la immigració; com hi ha barris de Barcelona que són completament murcians o almerians de cap a peus i que, als pobres indígenes que hi viuen, els diuen los catalanes, amb el mateix to despectiu que un nord-americà assenyala un negre. [...] El que no s’havia produït encara, en el ram de la cultura murciana importada al nostre país, és un cas d’autèntica poesia murciana que optés a ésser premiada en uns jocs florals catalans. És a dir, no sabia jo que aquell esperit dels jocs florals, aguantat i mantingut per don Francesc Matheu i pels casinos patriòtics del país, toqués el cor a un murcià i que demostrés una vegada més el gran esperit assimilista de Catalunya. Entre les composicions que s’han rebut per ésser examinades en els Jocs Florals de Badalona, fent-me president dels quals m’han honorat, he vist amb una certa perplexitat una poesia escrita en murcià. El tema de la poesia és una noia que es mor en un hospital, i l’estil no diré que tingui aquell pintoresc ni aquelles escapades popularistes de l’estil de Vicente Medina, però respon en absolut a aquesta mentalitat murciana que tots coneixem, si més no, per fora. El cas és curiosíssim, perquè jo em penso que no n’havia passat mai cap de semblant. Nosaltres trobàvem natural que els murcians s’apoderessin de la Torrassa, del Ninot, del Poble Sec, del Camp d’En Galvany, del Camp d’En Grassot, de la Nena Casas i altres llocs més o menys populars. Ja veiem una mica més difícil que els murcians s’apoderin de Sarrià i en foragitin els sarrianencs. [...] El dia que els murcians siguin mestres en Gai Saber, cantin Els Segadors, ballin sardanes, matin gall dindi i facin volar l’estel, nosaltres no tindrem més remei que dedicar-nos a la fabricació d’explosius i a menjar-nos un gat ben fresc cada diumenge.