14/11/2012

Polítics en necessitat extrema

1 min

El premi Tu Sí Que Vals de la setmana se'l reparteixen ex aequo (de moment: demà, qui sap qui obrirà la boca) l'alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, i el candidat del PSC a la Generalitat, Pere Navarro, que en les últimes jornades han excel·lit a demostrar que alguns parlen perquè tenen boca.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Urtain Albiol, a qui suposem coneixedor fi de les filmografies de Jean Claude van Damme i d'Steven Seagal, ha tornat al seu monotema i ha afirmat que té molta feina a "netejar" Badalona d'immigrants il·legals. Bon cop de motxo, alcalde. Home d'idees escasses però fixes, Albiol és una representació viva d'aquell axioma que diu que, en temps de crisi, la talla moral d'alguns líders esdevé inversament proporcional a les necessitats de la ciutadania.

Més xocant és el cas de Pere Navarro, que va protagonitzar un moment particularment sicalíptic en afirmar que "no recorda" si l'any 2010, quan governava Zapatero, es va afegir o no a la vaga general. Ho deia, esclar, perquè no se li retregui la incoherència d'afegir-s'hi avui (si se'n recorda) que la vaga no és contra els seus, sinó contra el PP. Ara bé, veient com l'ajuden els seus (des de Marcel·lí Iglesias fins a Rubalcaba) tampoc no és estrany que l'home pateixi lapsus de memòria. I també és veritat que, comparada amb l'amnèsia de Rajoy en relació al seu programa electoral (causa de la vaga d'avui), el de Navarro és un cas lleu.

Són polítics en situació de necessitat extrema, si més no pel que fa a la seva capacitat de raonament. Veurem com evoluciona la segona part de la campanya però, si segueixen així, potser que els condonin del servei públic.

stats