Polítiques socials 5 - Pobresa 0
Un de cada cinc catalans és pobre, o el que és el mateix: el risc de pobresa afecta el 18,4% de catalans. Aquesta setmana hem conegut aquesta preocupant xifra, gràcies a l'últim informe sobre risc de pobresa publicat per l'Institut d'Estadística de Catalunya. Aquesta dada indica que el nombre de catalans que corren el risc de caure en la pobresa ha augmentat gairebé un 2% respecte al 2008. La situació actual és molt complicada. Estem patint una crisi global que ens planteja un futur incert. I a Catalunya n'estem notant de manera evident els efectes.
La pobresa és transversal. Les persones de més de 65 anys que viuen soles, les famílies nombroses i les famílies monoparentals són els col·lectius més vulnerables, segons l'Idescat. Si parlem d'infants, en relació a l'any 2008 la població infantil ha incrementat el risc de pobresa en 5,8 punts. Es tracta d'una realitat que el tercer sector social, és a dir, les entitats socials, coneixem en profunditat. La majoria de les organitzacions no lucratives tenim cada dia més demanda de serveis i veiem com disposem de menys recursos. Cal que el nou govern de la Generalitat que es posarà en marxa d'aquí a un parell de setmanes tingui una prioritat clara: més i millors polítiques socials.
Si fem cas de les promeses del futur president de la Generalitat, Artur Mas, durant l'última campanya electoral, el nou executiu català augmentarà un 3% la participació de les polítiques socials en el pressupost general de la Generalitat respecte a l'últim any de legislatura del tripartit. N'estarem pendents.
A Espanya, les últimes mesures del govern central, però, no ens fan ser gaire optimistes. Les retallades socials poden tenir un cost massa alt i a curt termini se'n presenten dues de molt importants: la reforma de les pensions, que s'aprovarà abans del 28 de gener, i la retirada dels 426 euros per als aturats que no reben cap prestació. Aquesta última mesura és alarmant i indignant, ja que no té res a veure amb la situació real d'aquestes persones, i només és una mesura per fer caixa de manera ràpida i fàcil. Aquesta sorprenent mesura pot tenir efectes devastadors per a la cohesió social. Durant aquesta crisi hem vist com es rescataven bancs, empreses i pimes, però, a les persones, qui les rescata? No som davant d'una mesura que ajudi a reactivar l'economia. Tot al contrari. D'aquesta crisi ens en sortirem, però també estic convençuda que la crisi acabarà generant greus problemes de fractura familiar, social i psicològica si no actuem immediatament.
La lluita contra la pobresa és important, però és més important la igualtat social. Les desigualtats socials no faciliten que un país segueixi una línia ascendent i poden arribar a provocar una societat més violenta, una societat insegura i una fractura social més gran. El benestar social és garantia de progrés econòmic i de desenvolupament humà. Les entitats socials i les administracions tenim un compromís de responsabilitat molt alt. Aquesta col·laboració és imprescindible per dissenyar i aplicar un plec de polítiques socials cada dia més necessàries per a una ciutadania responsable. Des de les entitats ens cal potenciar mecanismes de col·laboració propis per ser més forts davant de la funció pública i tenir una veu única a l'hora de reclamar més i millors polítiques socials. El tercer sector expressa la vertebració de la societat civil en les tasques de solidaritat i és la plataforma dipositària dels drets i deures de tota la ciutadania. Fins ara, l'economia ha estat el centre de tot. En canvi, el nostre centre són les persones. I creiem que en les persones està la resposta.
El partit de la lluita contra la pobresa continua en marxa i només hi ha una manera de poder-lo guanyar. Tenim les eines, tenim el coneixement de la diversitat d'entitats que hi ha al país i tenim la voluntat per fer-ho. Hem de construir plegats un bon equip per establir relacions de guanyar-guanyar. Només la pobresa pot quedar a zero. Aquest partit l'hem de guanyar, i si pot ser per golejada, millor.
