Pompeu Fabra i la Secció Filològica de l’IEC
Peces Històriques Triades Per Josep Maria Casasús[...]
La Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans fou creada en 1911, i se li encomanà la tasca d’estudiar científicament el català, fer-ne el diccionari general i vetllar per la seva puresa i la seva conservació. Per això, de fet, la Secció Filològica esdevingué la veritable acadèmia de la llengua, circumstància, aquesta, que contribuí, i no poc, a resoldre el problema de la fixació literària del català [...] Aleshores, amb la protecció oficial a l’Institut, amb la cooperació de la premsa catalana i amb l’acceptació gairebé unànime de la reforma per la majoria dels escriptors, i en especial de la joventut literària, la reforma anà endavant i acabà per imposar-se. El seu principal artífex fou Pompeu Fabra, que, en ingressar a la Secció tot just constituïda, comptava ja amb una important bibliografia gramatical i filològica. [...] Fabra havia format part del grup de L’Avenç, el qual havia emprès una campanya lingüística i en algunes publicacions havia adoptat una ortografia molt més radical que la que anys després implantà l’IEC. Aquests radicalismes ortogràfics havien estat acceptats per Fabra. En 1906, pocs anys abans de fundar-se la Secció Filològica, Fabra defensà en el I Congrés Internacional de la Llengua Catalana la supressió total de la h. “Llavors de la ‘campanya lingüística’ de L’Avenç, una de les reformes que es proposaren -escriu Fabra al començament de la seva comunicació- va ésser la supressió de la lletra h. Després, els mateixos que la van proposar i adoptar tornaren a acceptar la h etimològica (home ); va ésser una reculada deplorable”. En 1906 Fabra tornava a defensar el seu punt de vista particular antietimològic sobre la supressió total de la h en l’ortografia catalana, que no fou acceptat per l’Institut. [...] Fora de la Secció Filològica, Fabra dugué a terme amb gran èxit una obra considerable de depuració del lèxic i de la sintaxi catalana. Gosaré dir que aquesta empresa la féu més per mitjà de les publicacions de l’Editorial Barcino i de les Converses filològiques de La Publicitat [...] que des del mateix Institut. [...] Aquests treballs de Fabra són avui la guia més segura per els qui aspiren a escriure i parlar bé el català, i punt de partida i guiatge indispensable per als qui des de la Secció Filològica de l’Institut hem de vetllar per la puresa i la correcció de la llengua. Cal, però, no simplificar massa les coses i no fer una identificació absoluta de Fabra i Secció Filològica, bé que Fabra avui, com mentre visqué, continuï essent el mestre insubstituïble, i la seva obra, guia única tant en les seves línies generals com en la major part dels detalls. Però els qui avui tenen encomanada la tasca honrosa i plena de responsabilitat de continuar l’obra de Fabra no es poden tancar amb pany i clau en l’obra realitzada, sinó que han d’estar atents als problemes que l’ús literari i parlat del català planteja en cada moment, per tal de trobar-los solucions adequades.
