03/03/2012

Posar les banyes

2 min

Què se'n sap de la Banya d'Àfrica? Fa uns mesos era escenari de la pitjor crisi humanitària de la història. I ara què? Potser ha recuperat la normalitat dels països del Tercer Món, amb la població anèmica i els governs opulents. Segurament deu ser això. Com el desastre nuclear de Fukushima, que havia de fer arribar radiació atòmica fins a Santa Margarida de Montbui. Finalment, no devia haver-n'hi per tant. Un radi de centenars de quilòmetres afectats, desenes de persones amb els enllaços moleculars alterats i un presentador de tele amb leucèmia per fer la gracieta de menjar verdures de la zona.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Esclar que les tragèdies que peten lluny de casa sempre fan menys mal i de seguida són eclipsades per qüestions més pròximes. Aquí hem estat més pendents de les embutxacades milionàries de Millet i Montull, de qui res se'n sap i ja ningú pregunta. També ens va agafar la fal·lera de les balances fiscals, que havien de treure a la llum la injustícia endèmica de les finances espanyoles. Ara s'ofereix recompensa a qui recordi si es van publicar, quan va ser, què deien i per què van servir -a part de servir per seguir rondinant.

I així passa amb totes i cadascuna de les qüestions transcendentals que marquen l'actualitat durant uns dies. La fàbrica xinesa que promet invertir una morterada a Catalunya, el forat de la capa d'ozó, la grip del pollastre, les angines de l'esquirol, el descobriment la vacuna contra els peus plans... Impactes informatius incomplets que, de sobte, desapareixen dels mitjans i del nostre interès. Deixen de considerar-se informació per convertir-se en un record incert. Ningú pregunta, ningú busca respostes a l'espera d'un nou cataclisme que deixarem a mitges. Cada cop que perdem l'interès i deixem d'informar sobre notícies inconcluses ens posem les banyes a nosaltres mateixos. Una bona manera d'acostumar-nos a ser cornuts i pagar el beure.

stats