ABANSD’ARA

Possibilitats forestals de Catalunya (1937)

De l’article de Pau Vila (Sabadell, 1881 - Barcelona, 1980), a La Publicitat (30-V-1937). Mitjans de comunicació d’arreu dediquen una atenció especial aquesta setmana a la crisi climàtica. Fa vuitanta-dos anys, en una Catalunya bombardejada, el geògraf Pau Vila ja vetllava per mantenir els boscos, una eina contra la degradació atmosfèrica. Foto: Fons Pau Vila.

Hem recorregut Catalunya en un viatge circular i ràpid, de documentació forestal, en companyia d’un tècnic del nostre Servei Forestal i d’un fotògraf, tots dos entusiastes de llur missió. Una visió general dels boscos del país, gràcies al coneixement personal, obtingut sobre el terreny, que ja en teníem, ens ha permès d’elaborar un assaig de síntesi per tal de donar-ne un panorama general. Som un país pobre de boscos, com ho són en general les altres terres de la nostra Península. La superfície forestal de Catalunya és d’unes 440.000 hectàrees; la total de l’Estat espanyol, de 6.000.000 d’hectàrees; xifres que representen el 13 per cent de l’àrea dels territoris respectius, segons les estadístiques del 1936. És un percentatge molt minso comparat amb els de certs Estats d’Europa: Finlàndia, el 65 per cent; Suècia, el 54 per cent; Rússia, el 40 per cent; es tracta, però, en aquests casos, de països amb grans reserves forestals, que tenen limitats els conreus per les condicions del clima. [...] Malauradament, un clima de pluviositat baixa i molt irregular, amb llargues tongades d’eixut, i un predomini de terrenys calcaris i arenosos, poc aptes a la vegetació arbrada, han fet que a molts indrets la forestació espontània no es pogués refer per si sola; la vegetació degradada no ha passat del matoll, de la garriga, i àdhuc, en certes circumstàncies, la catifa vegetal ha pres el caràcter d’estepa. Així ha succeït a casa nostra, als plans d’Almacelles i de la Llitera, on els alzinars que hi hagué en temps llunyans gairebé no han deixat rastre, i els terrenys que ocuparen s’han convertit en una mena d’estepa, a causa de la pluviositat que oscil·la al voltant dels 300 mil·límetres amb un règim de secades que sovint solen ésser de diversos mesos de durada. [...] El pasturatge repetit del bestiar transhumant, any rere any, al llarg de les centúries, amb l’escassetat de pluges (300-500 mm), ha impedit que l’arbrat es refés per repoblació espontània com és la seva tendència. Els paratges on la pluviositat és més favorable, com en certs indrets del muntanyam de la Costa o de la Serralada de l’Interior (com hem observat als vessants del Vallès o a les muntanyes del cap de Creus), la crema furtiva dels matollars i dels ermots pels pastors a fi de trobar-hi herba tendra l’anyada pròxima, ha obstaculitzat igualment que moltes de les nostres muntanyes llevantines es repoblessin. Inicialment bona part d’aquests matollars i ermassos eren boscatges que foren artigats per estendre-hi algun conreu en èpoques en què el fruit era ben pagat als mercats. Així succeí al segle passat a conseqüència de l’alça del preu del vi, quan la fil·loxera feia estralls a França. [...] Una vigilància forestal gelosa amb l’aplicació estricta de mesures preventives podria posar fi tot seguit a l’acció antiforestal del foc, del bestiar i dels homes. [...]

Més continguts de