21/04/2019

Pres polític amb bandera de fons

2 min
El rei Felip VI i la bandera espanyola: l'escenari de fons de la roda de premsa de Jordi Sànchez

L’escenografia en què s’han produït les rodes de premsa de Jordi Sànchez i Oriol Junqueras, i la intervenció de Jordi Turull en un acte de campanya de Junts per Catalunya, ja és prou coneguda: asseguts darrere d’una mena de pupitre rònec en un racó d’una saleta sense finestres, amb un retrat del rei Felip VI i una bandera espanyola al fons. D’acord: no és que la direcció de la presó de Soto del Real afegís aquests elements diguem-ne decoratius per a aquestes ocasions, sinó que aquella saleta tirant a desolada és una sala de premsa de la presó i té la bandera i el retrat del monarca instal·lats per defecte, com succeeix en totes les dependències oficials. Els que s’obstinen a defensar que Espanya és, ara mateix, una democràcia plena de primer nivell, poden agafar-se a això i al fet mateix que la Junta Electoral Central hagi permès aquestes compareixences dels presos candidats (“Ja veuries si a Turquia els tractarien tan bé!”, et diran). En el pitjor dels casos, els defensors de la democràcia espanyola i de la manera com s’hi entén l’estat de dret són gent com Cayetana Álvarez de Toledo, que no comprèn per què se li permet fer una roda de premsa a un reu per delicte de rebel·lió i no, en canvi, a un per corrupció o violació. En el millor, es tracta de persones a les quals -i al revés del que cantava Ovidi Montllor- es veu que les acontenten les molles, i que no volen o no gosen ser més exigents amb el respecte als drets dels ciutadans.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Però el cert és que la imatge d’uns presos que molts considerem polítics (i encara més quan la mateixa Junta Electoral prohibeix als mitjans públics anomenar-los així, mentre a TVE se’ls anomena “colpistes” o “fugats” sense cap problema) parlant en aquestes condicions és icònica, i torna a posar de manifest el baix nivell de qualitat de la democràcia espanyola. Més concretament, l’escassa o nul·la consciència democràtica de molts dels seus servidors públics. Com és possible que ells mateixos no s’adonin que es tracta d’una imatge impresentable? Amb aquestes mateixes persones en presó provisional des de fa un any i mig, i sotmeses a un judici on passen coses tan remarcables com que desenes d’agents de policia testifiquin repetint exactament les mateixes paraules (cosa impossible si no s’han preparat abans), i en què el delicte de rebel·lió no s’està demostrant de cap manera, ¿a ningú se li acut que exhibir-los dins la presó i amb els símbols de l’Estat no tan sols és una indecència, sinó que és incompatible amb la imatge d’un estat democràtic? Tant com es preocupa Borrell de la propaganda independentista, i la pitjor se la fan ells mateixos. Però és obvi que a ningú se li ha acudit això. Ben al contrari, molts es complauen en el que consideren una demostració de força. Amb una falta d’educació democràtica tan flagrant, a veure qui els fa entendre que, en el conflicte entre Catalunya i Espanya, s’hi dirimeixen moltes coses, però no una guerra de banderes. A veure qui els fa entendre que això ja va quedar enrere fa temps.

stats