Prèvies i globus sonda per a divendres 13

No puc tenir res en contra dels divendres 13 perquè hi vaig néixer. Per això i perquè no he sabut compartir mai el plaer del terror no he vist cap de les pel·lícules amb aquest títol, però puc intuir que aquest divendres dia 13 pinta igual de terrorífic. Aquests dies Rajoy i els seus van deixant globus sonda, que serien com els tràilers, que ja tenen la missió de generar la por preventiva, tenir-nos amb l'ai al cor. S'afegeix suspens al terror, i s'anuncia "la mare de totes les retallades", amb l'actuació estel·lar del rei, que presidirà el consell de ministres per fer més solemnes les males notícies (en una estratègia en què no se sap qui ajuda a qui ni qui perjudica a qui). Aquesta setmana és, per tant, tota comprimida, un resum dels últims mesos, en què anem tement i pronosticant males notícies i es van confirmant amb comptagotes. El pessimista pot pensar que tot és una estratègia per anar-nos desanimant i que el desenllaç ens agafi cansats, com el pacient que té ganes que almenys s'acabi l'agonia. Però hi ha una hipòtesi encara més pessimista que aquesta, i és que no hi hagi estratègia, que s'estigui improvisant amb la mateixa incertesa amb què ens van arribant els plans en forma de rumor. Qualsevol dels dos escenaris recorda el cine de terror, però mentre que en un està escrit fins on arribarà el de la serra elèctrica, en l'altre no hi ha ni tan sols guió. Espanta més.