Primàries la fi del zapaterisme
L'era primària s'estén des de fa 570 milions d'anys fins a fa 255 milions d'anys, però les primàries se solen celebrar en un sol dia, en què dos o més candidats es disputen el vot dels militants per ser el cap de cartell d'una formació. Les més conegudes són les dels Estats Units entre els candidats presidencials, i especialment el caucus d'Iowa, quan els habitants dels 99 comtats de l'Estat disparen el tret de sortida al procés que acabarà amb la nominació.
La decisió de José Luis Rodríguez Zapatero de no repetir com a candidat a les pròximes eleccions generals aboca el PSOE a un difícil procés intern de resultat incert. És veritat que el president del govern espanyol pot ara culminar el procés de reformes estructurals sense la pressió d'un futur resultat electoral, però també ho és que un governant amortitzat té menys autoritat política per exigir sacrificis a la societat o liderar la concertació soc ial. En tot cas el PP hauria d'aprofitar l'ocasió per posar d'una vegada a sobre de la taula les seves receptes per sortir de la crisi i tenir un comportament lleial amb el govern, en lloc de demanar dia sí i dia també unes eleccions anticipades que tampoc resoldrien res d'important .
Vist des de Catalunya el llegat de Zapatero és especialment decebedor, sobretot si atenem a les enormes expectatives que va provocar en el seu dia el polític lleonès respecte a la possibilitat d'una autèntica reforma federal de l'Estat. Tot i així, el PSC té ara motius d'inquietud: a pesar de les tensions amb Madrid que van protagonitzar tant Pasqual Maragall com José Montilla, és evident que els socialistes catalans han estat ideològicament més còmodes amb el zapaterisme del que ho van estar amb el felipisme. Si el PSOE es deixés portar ara per una deriva neo -centralista (Rubalcaba? Chacón?) es trobaria en un autèntic atzucac.
