Primavera i cançons a Berlín
Peces Històriques Triades Per Josep Maria Casasús[...]
Q uan els records desagradables de Berlín predominin en el meu esperit, pensaré en la magnífica aparició de la primavera que he vist en aquests anys. El nostre paisatge té durant l’any diverses fases; però sempre és bell i sempre conserva el seu caràcter essencial. Els nostres poetes tenen tot l’any per a aplicar-hi llur sensibilitat. Cada poeta català recull un dels seus aspectes i ens en dóna la seva versió. Però aquí hi ha un moment a l’any en què el paisatge sofreix un magnífica mutació. Un dia aquell paisatge fred i monòton es desperta amb una extremitud de nova naixença. [...] Entre aquell moment on comencen d’aparèixer les petites fulles i aquell moment on les fulles ja no es poden comptar perquè formen una massa única, van potser vuit dies. Aneu al Tiergarten cada dia i sempre el trobareu nou. Llavors comprendreu per què un home de la sensibilitat de Hölderlin parla sempre de la natura amb les llàgrimes als ulls i, en canvi, quan tracta de descriure el paisatge, li surt un paisatge compost i arbitrari. És que el moment de més alta potència emotiva no és cap ésser, sinó un “devenir”: és aquesta crisi de vuit dies que ningú no pot dir amb mots, com es pot dir un paisatge meridional. Al costat d’aquesta primavera servaré sempre el record d’unes belles cançons cantades per aquestes veus magnífiques que tenen els alemanys. A mi, la passió no em fa perdre el coneixement. He de dir amb sinceritat que l’emoció patriòtica del cant d’ Els segadors mai no ha vençut totalment en mi la desagradable impressió estètica de les nostres veus miserables. En canvi, jo voldria que sentíssiu una cançó tan banal com La Internacional cantada espontàniament per una massa de manifestants. Canten molt baix, però les veus són d’una qualitat tan excel·lent que el conjunt sembla la veu d’un orgue. Si en lloc de La internacional sentiu cantar a un cor de manifestants el Deutschland, Deutschland über alles, la impressió serà més gran encara. En la gran manifestació contra l’ocupació de la Ruhr la multitud cantà l’himne nacional i un antic himne religiós que acaba amb el vers: Oh, senyor, fes-nos lliures! [...] Però escolteu només un grup d’estudiants de tornada d’una excursió que canta aquelles cançons renanes, aquelles cançons elogiant el vi i les noies del Rin o donant adéus a la joventut perduda. O bé aquelles altres amb aquell llatí tan divertit. Aquell Gaudeamus igitur iuvenes dum sumus, o bé aquella que té una tornada que fa: O, ierum, ierum, ierum. O quae mutatio rerum. Les melodies són bellíssimes, però el cant, el cant és meravellós. [...]
