Profetes, ni a casa ni a fora

Per als tifosis de la Fiorentina, no hi ha data més esperada que la visita de la Juventus, després de les polèmiques decisions arbitrals que van empènyer els torinesos cap a l’Scudetto 81-82, disputat amb els toscans. Sense triomfs a celebrar, amb una plantilla on Federico Chiesa, el fill d’Enrico, és l’únic que irradia carisma, la Florència viola accedeix a YouTube per rememorar l’últim dia orgiàstic viscut al Franchi, el 20 d’octubre del 2013, quan en 15 minuts i gràcies a un Giuseppe Rossi desbocat, la Fiore va capgirar un 0-2 a la Juve de Conte. Milers d’aficionats van acompanyar la sortida dels jugadors de l’estadi, encara en deliri, i al capvespre, la ciutat explotava de bellesa i de joia.

Aquell dia, a la llotja de l’antic Comunale s’hi asseia el mateix propietari que ara és criticat, insultat, menystingut, convidat a vendre una societat convertida en paradigma dels mals del futbol modern. Els germans Della Valle, industrials de la sabateria, van ressuscitar el club després de la liquidació de l’antiga Fiorentina, el 2002; van recuperar els drets sobre el nom de l’entitat; la van conduir amb ajuda federativa de la Quarta Divisió a la participació a la Champions, i, com a present nadalenc del 2016, van reintegrar el venerat Giancarlo Antognoni a l’organigrama directiu després d’una dècada i mitja d’antipatia mútua. Però els Della Valle són també gent vinguda de les Marques, i ja escrivia Curzio Malaparte que els únics italians que poden congeniar amb els toscans són els umbres. Són tifosis de l’Inter, la societat en què Diego della Valle va iniciar-se en el negoci futbolístic a petició de Massimo Moratti, i a la qual van vendre l’estiu passat Borja Valero, l’espanyol que s’havia fet tatuar les coordenades del Ponte Vecchio al braç. Són els que gestionen l’entitat com una més de les seves empreses, a distància, temerosos de trepitjar una ciutat que els retreu una inversió escassa. Són els que toleren les particulars operacions de mercat dels discutits directius esportius Pantaleo Corvino i Carlos Freitas, un experiodista portuguès que s’atribueix el mèrit d’haver traspassat Nani i Cristiano de l’Sporting al United.

Per tot plegat, els grups d’animació locals van acordar no realitzar cap coreografia abans del partit d’ahir contra la Juventus, tot i el significat del duel. Com en molts altres llocs, l’afició toscana somia en una propietat de casa que declari portar l’equip local al cor. Però com en casos similars, i més en indrets propensos al debat roent en plaça pública com Florència, l’empresariat de la zona no es vol arriscar a utilitzar una via de projecció social amb un doble tall evident. El productor audiovisual Vittorio Cecchi Gori, fill de la ciutat i apassionat tifoso viola com el pare Mario, és qui va sepultar la vella Fiorentina.

Etiquetes

Més continguts de