30/07/2012

Promeses electorals i política sanitària en temps de crisi

2 min

La implacable crisi financera ha trastocat de dalt a baix la política catalana. A remolc de l'ofec financer fruit de la caiguda d'ingressos i de l'endèmic dèficit fiscal, el Govern pateix serioses dificultats per arribar a fi de mes. De moment, això no li ha comportat un càstig rellevant de l'opinió pública, tal com reflecteixen les enquestes, perquè l'oposició no aconsegueix ser vista com una autèntica alternativa i perquè tothom és conscient de la gravetat de la situació.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Dit això, la distància entre el programa electoral amb què CiU es va presentar a les eleccions i l'acció de govern és gran, en especial en el camp de la sanitat. Així ho reflecteix l'ARA Control dedicat a la conselleria de Salut, la que té l'índex d'incompliment més alt. Malgrat la crisi, part de la distància té a veure amb la falta de realisme amb què s'elaboren els programes electorals. La crisi va començar el 2008 i, tot i que no fos previsible l'extensió i duresa que està tenint, hauria estat prudent presentar un programa menys arcàdic. La conselleria que dirigeix Boi Ruiz no només no ha pogut mantenir els recursos, tal com havia promès, sinó que els ha retallat un 6% el 2011 i un 5% el 2012. La promesa de reduir les llistes d'espera ha anat en la direcció contrària: han crescut un 40%. A més, s'han tancat serveis i s'han reduït horaris. Segur que hi havia marge per millorar la gestió i racionalitzar la despesa, però també n'hi havia per no crear falses expectatives al ciutadà.

La conselleria, a més, ha hagut d'assumir la dimissió de Josep Prat, president de l'Institut Català de la Salut, a causa de presumptes greus irregularitats en la seva etapa a l'empresa Innova, vinculada a l'Ajuntament de Reus. Paladí de la privatització de serveis, la seva marxa també compromet el promès canvi de model de gestió de la sanitat catalana, un sector en què era vox populi la seva tèrbola actuació.

La frivolitat de la política quan hi ha eleccions i la permissivitat amb la corrupció són dues plagues que cal eradicar.

stats