Prometeu retallades
aberracions conceptuals. Retallar és un verb desagradable, i en canvi és el que haurem de conjugar més sovint en els pròxims anys i en tots els àmbits: domèstic, professional, polític i financer. La crisi, diuen, és sempre una oportunitat; la crisi actual, així doncs, ens ha d'ensenyar a ser més eficients i a desterrar, per sempre més, totes les aberracions conceptuals a l'entorn de la hisenda pública. La qual cosa pertoca tant a l'esquerra com a la dreta, perquè si els uns han abusat del concepte d'erari com si es tractés d'un mannà inesgotable (com si els diners no procedissin de la gent) els altres s'hi han enfrontat amb la convicció que l'IRPF és un xantatge legal per a les innocents butxaques particulars. Si no assumim realment que l'economia de l'Estat es basteix sobre els mateixos principis que l'economia familiar; si no tenim el sentit comunitari per entendre que la hisenda pública ha de ser forta i solvent, ha d'afavorir la cohesió i ha de justificar cada cèntim d'euro que gasta, l'estat de dret no passarà mai de ser un concepte buit.
trens de vida. Fa alguns anys, abans de la recessió, els candidats a alcalde subhastaven promeses electorals d'ordre material: un poliesportiu, un parc, una parada de metro. Al mateix temps proferien una queixa global i endèmica sobre el finançament municipal, que en part era raonable; però molts d'aquests edils la compaginaven amb un tren de vida impropi als ajuntaments que governaven. Festes majors amb dispendis desorbitats, equipaments d'alt estànding, mitjans de comunicació d'àmbit local, despesa corrent desbocada i propaganda partidista han estat autèntics pous sense fons. És clar que el problema també ve de dalt, de l'excessiva atomització municipal i de l'existència de diversos nivells d'administració que s'han dedicat a competir en lloc de cooperar, a duplicar serveis en lloc de simplificar-los. Nou-cents ajuntaments en un territori tan petit com Catalunya és una barbaritat. La falta d'una administració metropolitana forta a Barcelona és inconcebible. L'atrinxerament dels partits polítics en consells comarcals i diputacions ha afavorit l'amiguisme, la ineficàcia i la impossibilitat d'aplicar polítiques territorials de certa volada.
el toro per les banyes. En la campanya electoral que acabem d'encetar, els candidats a alcalde haurien de prometre retallades. Jo potser votaria el candidat o la candidata que m'oferís un pla de retallades seriós, realista i intel·ligent -amb la intel·ligència de saber triar el que és peremptori i irrenunciable-. Un pla que mantingués les prestacions socials bàsiques, però que agafés per les banyes el toro de la ineficàcia, de la desídia, del sectarisme partidista en la gestió administrativa; un pla que detectés i aïllés els corruptes de tot pelatge; que em digués la veritat, que em convencés del que ja sé: que tots hem de fer algunes renúncies per tal de garantir que la sortida de la crisi es farà bé, i que n'aprenguem alguna cosa de cara al futur; de cara a les recessions que vindran. Alcaldes, alcaldables, doneu-nos a tots una lliçó: prometeu retallades.
