Prometo que no ho he fet ni tornaré a fer-ho

Les promeses dels polítics sempre han estat motiu de sospita i objecte de gags recurrents. Però la situació actual ha elevat el grau d'incompliment i a més els allibera del dany col·lateral de posar-se vermells. Com que és públic i notori que reps ordres d'un altre que a la vegada està intervingut per un tercer, incompleixes la promesa i et pots permetre el luxe d'al·legar que és en contra de la teva voluntat. No és meu, és d'ells. Per això el cas Rajoy d'ahir és paradigmàtic. Dos dies abans que s'apugi l'IVA promet que no ho farà mai més, i ho aprofita per recordar que de fet tampoc no ho volia fer, per això havia promès no fer-ho. Si normalment ja costa de creure la promesa d'algú que n'acaba d'incomplir unes quantes, en aquest cas és molt més complex. Genera un dubte al quadrat, perquè et manifesta que els incompliments anteriors han estat del tot involuntaris. Això podria donar més credibilitat al que promet, perquè en el fons no és un incomplidor vocacional, sinó una persona que no mana, que rep ordres. No és un irresponsable, perquè en realitat no és el responsable final de les decisions, és tècnicament un mandao . Però un cop acceptat això és molt estrany que s'atreveixi a fer noves promeses. Algú que no té l'última paraula sobre si apuja o no impostos és el menys indicat per expressar res més que desitjos, que bona voluntat.