Protagonista involuntari
Sóc un individu (o ésser viu) asocial. Les relacions humanes em provoquen badalls, exceptuant les relacions humanes que inclouen tota mena de varietats sexuals, que en aquest cas m'interessen molt. Tinc una merescuda fama de persona (o entitat cel·lular) amb facilitat per clavar mocs (o fotre miquels). I, ¿quina és la resposta de la comunitat a aquesta actitud (o voluntat personal) de fugir del contacte no buscat? Doncs un bé de déu de contacte. Quin èxit!!, va dir ell, o sigui jo, en Quim Monzó.
Elaboren (o perpetren) un anunci en què barregen Barça i cervesa i m'hi fan aparèixer, citat al costat d'en Dalí. Fan un segon anunci barrejant (o mesclant) Barça i cervesa i, novament, hi sóc citat (o esmentat) al costat d'en Dalí. O sigui que, havent-hi milions de persones que per ser referenciades (o consignades) només un sol cop en un anunci serien capaces d'assassinar tota la seva família en un programa de TV de tarda (i provocar-los molt de dolor en el moment del lent decés), van i trien (no un sinó dos cops) un servidor, l'asocial. Afegeixi-li (o sumi-li) a l'horror que, paral·lelament a l'aparició del segon anunci, hagi estat notícia (o informació) que m'hagi fet d'això que anomenen Twitter i que, a més a més (o per a més inri), hi hagi humans que vagin fent-se seguidors meus.
Vista la situació, he decidit provocar l'efecte contrari. A partir d'ara, cada dia assistiré a un acte social amb Regina dos Santos, David Meca i Elsa Anka amb crònica d'en Sandoval. Serà la manera que em deixin en pau.
