Protestar a les urnes
HONG KONG. La participació ha batut rècords a Hong Kong, amb cues llarguíssimes per votar aquest diumenge en unes eleccions municipals que el moviment prodemocràtic va voler transformar en un desafiament al govern lleial a Pequín. El primer referèndum a les urnes després de cinc mesos de protestes multitudinàries que s’han anat endurint: estudiants atrinxerats al campus de la Universitat Politècnica, caos, violència, trets de la policia i fins a 3.000 detencions.
Hong Kong és un malson per a Xi Jinping i una vergonya per a la resta del món, connivent amb la repressió i sotmès al poder econòmic i polític de Pequín fins al punt de no atrevir-se a verbalitzar ni la més mínima incomoditat per la línia dura del govern xinès. Només Donald Trump ha fet una aparició per assegurar que, si no fos per ell i els seus advertiments a Pequín, “Hong Kong hauria sigut destruït en catorze minuts”. Fatxenderia telefònica en una entrevista a la cadena Fox. El president dels Estats Units es va negar divendres a firmar una resolució del Congrés dels EUA, aprovada per majoria aclaparadora, de suport als manifestants hongkonguesos perquè, segons ell, Xi Jinping és “un paio fantàstic” i “un bon amic”.
El govern xinès busca la pressió controlada. No vol un altre Tiananmen. Xi sap que pot aguantar, ¿però a quin preu? Els joves dels carrers de Hong Kong es revelen contra un destí que ha marcat l’any 2047 en el calendari per a la plena integració a la Xina. Engolits per un gegant que, en comptes de mostrar signes d’obertura, s’aferra a l’autoritarisme i a un control polític i social reforçats tecnològicament. Els hongkonguesos miren cap a Xinjiang, els camps d’internament i reeducació, el control i la persecució per explicar com la Xina gestiona les diferències culturals, religioses i regionals.
Els prop de tres milions de persones que van anar ahir a les urnes a Hong Kong són una primera victòria del moviment pro democràcia expressada a través del vot.
ROMANIA. La mobilització social pot portar el canvi polític. Fa anys que els romanesos exigeixen al carrer posar fi a la corrupció que drena el país i que ha podrit una bona part de les estructures de l’estat. Els romanesos van reelegir ahir el president Klaus Iohannis, l’home que ha intentat plantar cara als abusos de poder. Al maig va donar suport al referèndum consultiu per prohibir l’amnistia dels condemnats per corrupció i ara promet continuar defensant la reforma del sistema judicial que els socialdemòcrates intenten impedir. Romania és un país polaritzat, dins i fora, fins al punt que els vots de 900.000 residents a l’estranger han marcat un rècord en la seva recent història democràtica. Iohannis es consolida com a contrapoder d’aquesta estructura opaca que encara controla el país, edificada sobre la connivència entre uns líders polítics en plena deriva antidemocràtica i la corrupció generalitzada que dessagna Romania i frustra una ciutadania cada cop més cansada de protestar.
Però hi ha una nova generació que no s’hi resigna. El detonant d’aquesta mobilització dels més joves va ser l’incendi mortal que hi va haver, el novembre del 2015, en una discoteca de la capital que no complia les normes de seguretat. Fins a 32 persones van morir i moltes més van haver de ser hospitalitzades amb cremades greus. Sospites de suborns a funcionaris i un munt d’irregularitats al local van sublevar la població contra la pràctica habitual dels sobres, les comissions i els pagaments perquè l’administració faci els ulls grossos. La lluita de poders continuarà a Romania.
Desitjos de canvis col·lectius es manifesten als carrers i a les urnes, encara que sistemes corruptes, encarcarats o autoritaris ho intentin impedir. El canvi és lent però inexorable.
