Prou!!! És que n'estem molt i molt farts...
Ija hi tornem a ser. Refregant-nos ben refregades pel nassos les xifres del dèficit perquè ens encabronem. Molt bé, ja estem ben encabronats, i ara què? Els partits seguiran amb el seu tacticisme de volada gallinàcia i CiU dirà que no hi ha res a fer perquè el PSC està supeditat al PSOE, el PSC dirà que amb CiU no hi ha res a fer perquè pacta amb el PP, Esquerra dirà que no hi ha res a fer perquè els de CiU són uns regionalistes i el PP dirà que no s'hi apunta perquè CiU ha agafat una deriva sobiranista. I menys units que Pepe i el jogo bonito ens en anirem a Madrit (no ciutat sinó concepte). I allà ja ens veuran venir des que travessem Fraga. I, governi el nacionalisme espanyol de dretes o el d'esquerres, ens entretindran amb unes veces (i caducades). I tornarem feliços i contents fins que, al cap de quatre dies tornarem a adonar-nos que ens han fotut la cartera. I tornarem a encabronar-nos. I tornarem a veure els partits anant a la seva. I tornarem a passar per Fraga. I entremig ens compararem amb els bascos. I els bascos tornaran a passar de nosaltres. I reclamarem el que ens deuen per llei i perquè està signat, i Madrit ens dirà que sí, que quan les gallines pixin. I el ministeri d'(ens les van) Foment continuarà apostant pel corredor central i per la T4. I aquí retallarem en sanitat i en beques menjador i altres, amb l'alegria dels diners ploguts en nom de la solidaritat, es canviaran gratis de sexe i regalaran un ordinador a cada alumne. I a sobre ens diran insolidaris. I a sobre ens diran que som on som perquè malbaratem els diners salvant la nostra llengua, la que ells intenten exterminar. I a sobre suportarem la vergonya de Millet i Montull, que ja ens els veiem indultats com els dos pájarus del cas Treball. I n'estem tan farts que, com diria Pepe Rubianes, tots plegats ja se'n poden anar " a cagar a la playa ". (Bufff, que a gustet que m'he quedat avui...).
