Puigdemont intenta reobrir el front internacional
Nou gir estratègic. El president Carles Puigdemont i la meitat del seu Govern van marxar ahir a Brussel·les, en una operació marcada pel secretisme, com a resposta a l’aplicació de l’article 155 de la Constitució, que deixa en qüestió la viabilitat de la nova República i posa el control efectiu de la Generalitat en mans de la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, i davant l’abassegadora querella del fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza. Una querella que inclou, entre altres delictes, els de rebel·lió -pot arribar a comportar 30 anys de presó-, sedició i malversació de fons públics contra tots els membres de l’executiu català i contra els membres sobiranistes de la mesa del Parlament, i una fiança de 6,2 milions que haurien d’assumir solidàriament entre els 20 querellats.
Tàcitament acceptada pel Govern l’enorme dificultat de presentar batalla efectiva a Catalunya, la inesperada fugida a Bèlgica, que va sorprendre ahir propis -la base sobiranista, i fins i tot entorns molt pròxims al Govern- i estranys -la Moncloa-, busca forçar la reobertura del front internacional per mantenir, així, de cara a l’opinió pública tant interior com exterior la virtualitat d’un Govern simbòlic, i per posar en problemes la diplomàcia espanyola. Al mateix temps, la permanència a Barcelona del vicepresident Oriol Junqueres i de la meitat del Govern deixa el flanc interior obert, i evita la sensació completa d’abandonament. Un flanc on, a més, el sobiranisme s’inclina cada cop de manera més clara per participar en les eleccions autonòmiques del 21 de desembre, convocades unilateralment per Mariano Rajoy, amb l’objectiu de tornar a mostrar la fortalesa de l’independentisme a les urnes.
El Procés entra, doncs, en una nova fase amb tres escenaris: Brussel·les, Barcelona i Madrid. I amb l’horitzó d’unes eleccions que mesuraran les forces entre unionisme i independentisme. Si divendres Rajoy sorprenia amb el cop d’efecte d’una intervenció exprés amb urnes immediates, ahir Puigdemont li responia amb el moviment internacional, que a hores d’ara va més acompanyat d’interrogants que de certeses, però que, en qualsevol cas, permet al president català destituït pel govern espanyol guanyar temps i protagonisme. La partida política està oberta.
