En primer lloc he de dir que no he dimitit en saber que la candidatura impulsada pel president d’Esquerra Mallorca, Joan Lladó, faria una moció de censura, sinó que ja havia dimitit abans, cansada d’aguantar una direcció a Mallorca totalment dictatorial. És a dir, primer es va fer efectiva la dimissió, i de retruc també la baixa del partit.
No hi ha cap connexió entre la dimissió i la moció perquè el president Lladó havia donat la seva paraula d’acatar el resultat del congrés del gener i mantenir-se’n al marge, tot i que no ha estat així. Durant els mesos que l’executiva d’Esquerra Palma hem fet feina, hem estat sotmesos a un boicot sistemàtic, on els membres de la permanent d’Esquerra Mallorca tan sols no han assistit als actes que hem organitzat.
A més del tarannà dictatorial de la directiva del partit a Mallorca, també hi ha un altre motiu pel qual no només he volgut deixar la presidència (en mans de gent molt responsable, l’executiva que ha fet feina fins ara), sinó que m’he volgut donar de baixa del partit, i és el gir ideològic que ha experimentat Esquerra Mallorca, propugnant exclusivament l’independentisme per motius econòmics i deixant de banda temes com la llengua, la cultura, la política social, l’ecologia, la dona, etc. ja que des de la direcció s’han considerat absolutament prescindibles [a pesar de les (mínimes) referències que en poguessin fer en els seus discursos o les accions que, sens dubte, s’han vist obligats a fer].
El “suposadament” promotor del congrés, Joan Josep Pasqual, i perdedor del congrés del gener (molt a pesar la consigna que tenien molts militants de votar a favor de la seva candidatura sense ni tan sols conèixer-lo) no és més que una peça de l’engranatge perquè tot estigui sota el control d’una presidència que es val de nous militants (Pasqual n’és un), poc bregats en política per a poder-los manejar. Pasqual és a l’equip directiu de Mallorca, a l’executiva de MÉS per part d’Esquerra, va formar part de la segona comissió negociadora amb el PSM per entrar a MÉS (després que el president llevàs, sense donar cap explicació, la primera comissió organitzadora), va ser un dels representants d’Esquerra a la Plataforma 31 de Desembre (tot triat a dit, com no) i ara pretén la presidència de Palma (on de cop han aparegut 11, crec, militants nous). En fi, això té un nom lleig, molt lleig.
També m’agradaria dir que seria bo que Esquerra es repensàs el paper que va fer a la penúltima assemblea de MÉS per Palma, intentant boicotejar-la i minimitzant tota la feina feta fins ara per la coalició, que ha estat molta, seriosa, vàlida i profitosa. Els tres emissaris del partit no només varen fer empegueir la resta de militants, sinó que tengueren la barra de dir que “venien per això”.
Vull dir que m’he fet militant de MÉS (sense que sigui a través de cap partit dels quals en formen part) perquè aspir a fer feina en positiu per a una Palma necessitada de moltes coses, des de l’esquerra (amb tot el que implica la paraula) i des de la defensa del país, havent comprovat que MÉS com a partit funciona d’una manera totalment assembleària, honesta i respectuosa amb la gent. Fer feina a la contra i amb companys de partit que et boicotegen és tudar energies. Em guard moltíssimes coses, però tenc molt clar qui és l’enemic, i no és Esquerra Mallorca. Així que a partir d’ara mateix les meves experiències amb el partit queden en l’oblit. No faig comptes esmerçar el meu temps defensant-me de mentides.
Tot i així, si de qualque manera la mal anomenada “crisi d’Esquerra Palma” i la meva implicació en aquesta “crisi”, com també les puntualitzacions que he fet en aquest escrit, poden perjudicar MÉS, em pos a la disposició del partit i me’n don de baixa si és necessari. El darrer que vull és rompre el bon ambient de feina que es respira, i no m’agradaria que, entrant en el joc, ser partícip de la panada mental d’un partit que si segueix amb la seva actitud prepotent pot influir en els vots de la ciutadania.
Moltíssimes gràcies a qui m’hagi volgut llegir.
