Que Palestina demani ser membre de l'ONU pot reactivar el procés de pau
El president dels Estats Units, Barack Obama, té raó quan en el seu intent d'aturar el procés perquè Palestina demani convertir-se en l'estat número 194 de l'ONU afirma que el conflicte entre israelians i palestins només podrà acabar amb la negociació d'un acord de pau entre totes dues parts, i no amb simples resolucions i declaracions de l'ONU. Se n'han incomplert moltes, fins ara.
El problema es troba en el fet que les negociacions d'un acord estan encallades des de fa temps; dos anys des de l'últim intent seriós. Però en plena Primavera Àrab a favor de la democràcia, els palestins esperen respostes davant uns patrocinadors del diàleg que no semblen estar en condicions de tirar gaire del carro: Obama, per la pressió interna de la precampanya; Europa, perquè viu angoixada com mai per la crisi del deute.
Que segueixin els assentaments de colons jueus als territoris palestins no hi ajuda. I tampoc el fet que la reconciliació entre els mateixos palestins no hagi avançat, fracturats entre la moderació de Fatah, que mana a Cisjordània, i la radicalitat de Hamàs, que controla Gaza. La divisió afebleix Mahmud Abbas.
Tot i això, el dirigent palestí ha fet un pas valent amb la seva campanya. Perquè el sol fet de plantejar que vol ser un estat més obliga tothom a prendre partit i, en tot cas, les crides al diàleg poden revifar un procés negociador en via morta, amb un estat hebreu a la defensiva perquè se sent més aïllat, en plena ruptura amb un soci com Turquia -que busca liderar la regió- i havent perdut l'entesa tradicional amb l'Egipte de Mubàrak.
Abbas, però, es pot trobar amb la dificultat de gestionar un no si, en comptes de conformar-se que Palestina sigui un estat no-membre, eleva la petició de reconeixement al Consell de Seguretat de l'ONU i els EUA ho veten. Ahir, els palestins van fer el gest de donar temps per a una resposta. La frustració a Palestina podria provocar una tercera intifada i una espiral que resti opcions a la pau.
