27/10/2011

Què se'n pot aprendre de tres morts mal resoltes?

2 min

A les persones que tenim el privilegi de continuar vius i llegir el diari, l'actualitat ens ha regalat tres casos intrigants de defunció: les de Jobs, Gaddafi i Simoncelli. Una de segura, una de probable i una d'imprevista. I totes tres amb el factor comú de la por, una por que, de fet, acaba provocant el desenllaç. I ja que se'ns fa un regal tan especial, podem mirar d'extreure'n alguna conclusió, confiant que encara sigui llunyà el dia en què tal saber ens serà útil.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

En ser-li diagnosticat càncer de pàncrees, Jobs es va negar a deixar-se tractar, malgrat que durant mesos la família l'hi implorés. Fa pensar veure que algú tan llest cometi un error tan simple, un error causat per la por que li manipulessin el cos -tampoc l'iPhone es pot obrir-. Què feia por a Gaddafi? Semblava que res. La seva resistència era una mostra de coratge. Va prometre que moriria a la seva terra i així ha estat. Però les darreres imatges, ensangonat i implorant clemència, destrueixen el mite. Va morir plorant. En la canonada on s'amagava li va fer por disparar-se un tret. També la por que fa que Simoncelli s'aferri al manillar, un cop perd l'equilibri. Si hagués acceptat la caiguda, si s'hagués deixat anar, hauria lliscat lluny de la pista. En no fer-ho, la moto va arrossegar-lo cap a les rodes que el van trinxar.

Al final, aquestes tres morts mal resoltes no són tan alliçonadores com la mort d'un nen xinès de cinc anys, en ajupir-se per recuperar un paraigua. La fotografia que hem vist t'atura el cor. La mare seu en un tamboret i contempla el cos del fill sota un camió blau. La gran roda encara s'aixeca un pam de terra. Quina conclusió se'n pot treure? Quina lliçó? Només se'n treu un sentiment, una angoixa fonda. No és ni por. És el desig intens d'abraçar un fill, si és que en tens. I si no en tens, pobre de tu. No has entès res de res.

stats