Que comenci la revolució

Andrew Ng, professor d'informàtica a la Universitat de Stanford, ha fundat una empresa educativa amb un altre soci. L'empresa es diu Coursera i pretén revaloritzar l'educació superior oferint a estudiants d'arreu del món no només la possibilitat de seguir les classes, sinó també de fer els treballs assignats, ser avaluats, rebre el certificat del curs i utilitzar-lo per trobar una feina més bona o ser admesos en una universitat millor. Ho explica el mateix Ng, i ho fa amb gràcia.

"Normalment faig classe a uns 400 alumnes", diu Ng, però el semestre passat en va fer a 100.000 en un curs online d'aprenentatge automàtic. "Abans, per arribar a tants alumnes -diu- hauria d'haver fet les meves classes habituals de Stanford durant 250 anys".

Benvinguts a la revolució de l'ensenyament universitari. Els grans avanços arriben quan el que de cop i volta és possible coincideix amb el que era urgentment necessari. El preu d'obtenir una titulació superior ha augmentat més ràpidament que el preu dels serveis sanitaris, de manera que la necessitat d'oferir un ensenyament superior de qualitat a preus baixos és més acusat que mai. Al mateix temps, en una economia del coneixement, obtenir una titulació superior és més determinant que mai. I amb l'expansió de la tecnologia sense fil, l'internet d'alta velocitat, els smartphones , Facebook, la informàtica en núvol, les tauletes, el món ha passat en pocs anys d'estar connectat a estar hiperconnectat. Finalment, una generació que ha crescut amb aquesta tecnologia se sent còmoda estudiant i interactuant amb els professors servint-se de plataformes online .

La conjunció de tots aquests factors ha originat Coursera.org, que va entrar en funcionament el 18 d'abril, amb el suport dels fons de capital risc de Silicon Valley.

Ja fa anys que algunes empreses privades, com Phoenix, ofereixen diplomes de pagament. I centres d'ensenyament superior com ara la Universitat de Stanford o el MIT ofereixen classes magistrals de franc. Coursera és el pas següent: una plataforma interactiva que permet que les millors universitats del món no només puguin oferir una gran quantitat de classes magistrals online , sinó també un sistema per posar a prova, avaluar, ajudar personalitzadament i expedir certificats per menys de 100 dòlars (sembla molt, però la matrícula dels cursos presencials a Stanford costa més de 40.000 dòlars anuals). Coursera comença amb 40 cursos online -que van des de la informàtica a les humanitats-, amb la docència a càrrec de catedràtics de les universitats de Stanford, Princeton, Michigan i Pennsilvània.

"Les universitats produeixen i són les propietàries dels continguts, i nosaltres som la plataforma que allotja i distribueix el material", diu Daphne Koller, catedràtica d'informàtica a Stanford i fundadora amb Ng de Coursera, després d'haver observat que desenes de milers de persones seguien les conferències gratuïtes de Stanford online . "També col·laborem amb empresaris i els facilitem el contacte amb alumnes (aquells que han donat el consentiment), que accedeixen a oportunitats laborals que s'adiuen amb la formació recentment rebuda. Així doncs, per exemple, una empresa biomèdica que busqui algú amb formació en el camp de la informàtica i de la biologia podrà demanar-nos quins alumnes van obtenir bones qualificacions en els cursos d'informàtica en núvol i de genètica. És avantatjós per als treballadors i per als empresaris; i permet a persones amb una formació menys tradicional d'obtenir una acreditació que els pugui oferir aquestes oportunitats".

El MIT, Harvard i empreses privades, com ara Udacity, creen plataformes semblants. D'aquí cinc anys s'haurà creat una gran indústria.

Les classes són en anglès, però els alumnes formen grups d'estudi als seus països respectius per ajudar-se entre ells. La majoria de matriculacions són dels Estats Units, la Gran Bretanya, Rússia, l'Índia i el Brasil. "Un estudiant iranià ens va escriure un e-mail per dir que havia trobat la manera de descarregar els vídeos de les classes i que els gravava en CD i els distribuïa -diu Ng-. Vam superar el milió de matrícules".

Per facilitar l'aprenentatge, Coursera divideix les classes en petites seccions i ofereix proves online autoevaluables que fan referència a les nocions que van sortint. Funciona per un sistema de confiança en l'honestedat dels alumnes, però s'estan desenvolupant eines per reduir les trampes.

A tots els cursos, els alumnes pengen preguntes al fòrum online , de manera que tots poden veure les preguntes i les respostes i votar-les. "Les preguntes més útils pugen cap amunt i les més dolentes les voten perquè baixin -deia Ng-. Havent-hi 100.000 alumnes es pot fer un registre de cadascuna de les preguntes; és una mina immensa de dades". A més, si algú al Caire vol fer una pregunta sobre el dia de la classe, i al Caire és el matí però a Stanford són les 3 de la matinada, cap problema: "Segur que hi ha algú en algun lloc disposat a respondre a la pregunta", diu. La mitjana del temps de resposta és de 22 minuts.

Aquestes plataformes d'aprenentatge podrien ajudar la comunitat de centres d'ensenyament superior dels Estats Units, sempre justos de finançament, a superar els límits de l'aula. És a dir, descarregar d'internet les classes magistrals dels millors professors en tots els camps i permetre que els professors locals es puguin centrar en la feina presencial amb els alumnes. "Permetrà que la gent que no té accés a les classes presencials, a causa de limitacions econòmiques, geogràfiques o temporals, tingui l'oportunitat de millorar la seva vida i la de les seves famílies".

Tenint en compte la quantitat de problemes d'arreu del món que es poden atribuir a la falta de formació, són molt bones notícies. Que comenci la revolució.