Què fem contra el malbaratament alimentari?
Les xifres fan mal d’ulls: cada català llença a l’any a les escombraries 34,9 quilos d’aliments comestibles. Si hi sumem tot el que desaprofiten el sector primari, la distribució a l’engròs o la indústria agroalimentària, la xifra puja a 76 quilos. Al mateix temps, moltes persones passen penúries: al voltant d’un 20% de la població està en el llindar de la pobresa. És fàcil trobar gent cada nit als contenidors on els supermercats llencen aliments, molts dels quals són perfectament comestibles. És una realitat que no té cap lògica, i el que és més absurd és que podria ser fàcilment evitable.
Cal en primer lloc consciència ciutadania, perquè la meitat del menjar que es desaprofita surt de les llars: comprem malament, no reciclem prou, no gestionem bé el rebost ni la nevera. En segon lloc, cal una legislació que obligui els establiments que venen aliments a fer una gestió més acurada dels seus productes, i sobretot a no llençar res. La iniciativa legal en la qual treballa l’Agència de Salut Pública de Catalunya va en aquesta línia, seguint l’exemple del que ja s’ha fet a França.
Com sempre, la societat civil va al davant de la política: és encomiable la feina pionera que fan les entitats socials agrupades sota la plataforma Aprofitem els Aliments per recuperar menjar que es perd i per conscienciar la població sobre el malbaratament. Avui se celebra a Barcelona un gran dinar col·lectiu reivindicatiu. Com diuen els seus promotors, no es tracta de culpabilitzar a ningú, sinó de conscienciar a tothom, perquè el problema afecta tots els punts de la cadena alimentària, del productor fins al consumidor final.
El que ens passa a Catalunya forma part d’un problema mundial de gran abast. Si no s’actua, el malbaratament pot arribar, a la Unió Europa dels 28, a 120 milions de tones l’any 2020. Però també es produeixen pèrdues increïbles a l’Àsia industrialitzada, a l’Amèrica Llatina i fins i tot a l’Àfrica subsahariana. En aquestes zones bona part del malbaratament ja es dóna durant la producció agrícola. De fet, es calcula que gairebé el 30% dels aliments són malbaratats arreu del món, cosa que obliga a consumir inútilment 250.000 milions de metres cúbics d’aigua. I això passa en un món on hi ha 795 milions de persones que passen gana.
