16/05/2012

Què ens costarà la Fórmula 1?

4 min
Què ens costarà la Fórmula 1?

Preocupat, molt preocupat, per la situació econòmica del país i la transició nacional cap a no se sap on, el president Mas pensa -en veu alta- que cal salvar el Gran Premi de Fórmula 1, que cada any es desplega al Circuit de Montmeló, una instal·lació de la qual la Generalitat té una part que, si no recordo malament, fa un parell d'anys només li costava uns 40 milions d'euros de manteniment.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Els arguments del president deuen venir directament de les factories teòriques d'Esade o Iese: l'impacte econòmic, el motor productiu, el valor de la marca, etc. Que sigui el Gran Premi d'Espanya de Fórmula 1 és una anècdota, quan es tracta de comptar diners; almenys, els valencians es van arruïnar amb un Gran Premi d'Europa. Però aquesta anècdota del nom no ens ha de tapar les vistes del bosc. Cal salvar el Gran Premi, i si cal sumar-hi l'Ajuntament de Barcelona -cosa que també defensa el president Mas-, fem-ho. En darrer terme, l'Ajuntament de Barcelona, a qui també li sobren els diners en temps de retallades, no deu tenir altre projecte estratègic -després de l'embolic de la plaça de les Glòries o el nou barri marítim a Can Tunis- que salvar el Gran Premi, que, curiosament, no es fa al seu municipi.

On és la gràcia de la broma del president? Potser en el fet que no l'he vist mai sortint del MNAC o la Biblioteca de Catalunya i dir als periodistes: "Hem de fer un esforça econòmic per reforçar aquestes institucions, que són columnes centrals del desenvolupament del nostre país", etc. Tampoc l'he vist sortint de cap universitat (pública) i declarar que l'ensenyament superior -públic, naturalment- és un element estratègic de la seva transició nacional. El més aproximat, dit per boca seva o del senyor Antoni Castellà, és allò de la universitat i l'empresa, és a dir, la universitat ha de formar mà d'obra per a l'empresa. Volen dir: volem una productora de patents i productes (la universitat), que els vengui a les empreses, per la via de pagar o per la via de contractar (de manera més aviat barata). Res més.

Hem de salvar, doncs, el Gran Premi de Fórmula 1 perquè la nova Catalunya, que emergirà d'aquesta transició nacional, es pugui situar al mateix nivell que Mònaco, per exemple. Però no siguem injustos: també hem de salvar el Gran Premi perquè ens diuen que aporta uns beneficis notables al país, projecta la marca Catalunya -i Barcelona, si s'hi apunta l'Ajuntament- i omple d'hores de programa TV3. Tot això, però, s'ha dit sense donar ni una xifra, ni tan sols una de tan bàsica com què li costa, a la Generalitat, la seva presència en el consorci del Circuit. Tampoc no sabem què li costa, en drets i desplegament de periodistes i mitjans, a TV3 la broma. Per cert, bona part d'aquesta broma va a parar directament a les butxaques del senyor Ecclestone, un personatge d'allò més interessant per les seves opinions sobre el nazisme, per exemple.

Probablement, estem parlant de diversos milions d'euros, entre una cosa i una altra. Així doncs, posem aquests milions d'euros en relació al país, per veure'n alguna conseqüència pràctica: fa un temps, el professor Joaquim Albareda, catedràtic a la UPF i màxim expert d'aquest país -i, probablement, al món- en la Catalunya del segle XVIII, començant pel 1714 i els seus antecedents, va demanar a Presidència de la Generalitat la possibilitat de dur a terme un gran congrés sobre el 1714, ara precisament que n'haurem de celebrar el 300 aniversari. La petició era paral·lela al nomenament de Toni Soler, per l'Ajuntament de Barcelona, per fer-se càrrec del programa commemoratiu del 1714. Per tant, tot tenia una certa coherència. La resposta del responsable de la Generalitat va ser: no; no hi ha diners per fer el congrés que el professor Albareda plantejava. Segurament, la negativa política es basava en la mandra de buscar diners per a un assumpte com aquest, tan acadèmic, tan d'especialistes, tan d'erudits.

La qüestió comporta reflexions importants: hem de salvar la Fórmula 1, però no tenim diners per celebrar un congrés comme il faut sobre el 1714. És evident que el president Mas i els seus adjunts dibuixen una línia i uns criteris del que entenen que necessita el país; és més, ens assenyalen quina idea tenen del país, del seu passat, el seu present i el seu futur. Hi ha diners per fer unes coses; no n'hi ha per a unes altres. Curiosament, hi ha diners per fer sempre unes coses i no n'ha mai per a fer-ne unes altres. S'omplen la boca de retòrica patriòtica, però no saben què fer amb el país.

I així anirem fent. Anirem fent via per una llarga transició nacional cap a no se sap on, mentre anem enterrant el passat -tan d'erudits, tan d'acadèmics-, si no és per fer-ne una festa amb focs d'artifici, setmana temàtica i sèrie de televisió. Però, això sí, ens gratarem la butxaca fins al fons per pagar el que faci falta per fer córrer els cotxes pel Circuit de Montmeló. Aquesta és la Catalunya que ens prometen en un cap de setmana: de Port Aventura a Montmeló, passant per Sitges.

Una darrera pregunta a protocol de la Generalitat: ha visitat el president Mas la Biblioteca de Catalunya, el MNAC, el Macba o el Museu-Memorial de la Jonquera, per posar-ne uns exemples, aquestes darreres setmanes? Ja sé que són econòmicament inviables, però potser pagant l'entrada els ajudaria una miqueta.

stats