Què farem amb tants diners?

Sens dubte, l’acord de la UE per a les ajudes aprovat fa pocs dies és una bona notícia. Com he explicat en els darrers articles, les autoritats econòmiques han de suplir amb injeccions de liquiditat les caigudes de rendes familiars pel covid. Ara toca fer bé les coses un cop arribin els diners. La política monetària expansiva dels últims 10 anys no ha millorat el nivell de vida dels ciutadans, els ha empobrit. Els sous no han augmentat al mateix ritme que els preus dels actius: borsa, immobles i or, bàsicament. L’increment del preu dels habitatges i dels lloguers és una de les principals fonts d’empobriment de la ciutadania. No té cap sentit la bretxa entre sous i lloguers o quotes hipotecàries. Els joves a l’inici de la seva vida en família han de destinar entre un terç i la meitat dels ingressos a un sostre.

Sembla que aquest cop la injecció massiva de liquiditat serà diferent. Una part anirà a cobrir el dèficit que els estats patiran per les tensions sobre les caixes de la seguretat social (atur i invalideses) fruit del covid. Una altra part anirà a desenvolupar indústries de futur: renovables, digitalització i noves tecnologies. No sembla que aquest cop els diners siguin per enfortir balanços de la banca. En el passat això es va traduir en sostenir el preu (que no el valor) dels actius que s’estaven depreciant i en posar en risc la solvència bancària.

Però això està per veure. La banca seguirà sent un dels canals de distribució d’una part de les ajudes, ja que els estats tenen una capacitat de repartir la inversió limitada i necessiten les entitats financeres per distribuir recursos. Així que, ara que està tan de moda la sostenibilitat, el propòsit de les marques i el rol social de les empreses, la responsabilitat corporativa de la banca estarà en el punt de mira.

No és moment de fer més rics els rics, ni de seguir alimentant bombolles d’actius, ni de reforçar el poder polític a través de les connexions amb el poder empresarial. És moment d’alleugerir el pes sobre la població, que aquest any s’ha vist incrementat per la crisi econòmica.

Els dos propers anys sabrem si la socialdemocràcia pot recuperar el seu objectiu -la redistribució de la renda- o si s’ha convertit definitivament en un instrument al servei del poder.