El peatge sanitari: una línia vermella
El populisme d'extrema dreta beu de l'antipolítica més primària, és islamofòbic, antiglobalització i antieuropeu (abomina de la UE, burxa en el greuge). Està quallant entre les classes populars que dècades enrere votaven comunista i té en l'immigrant l'enemic número u. Atia el recurs fàcil d'enfrontar immigrants vells contra nous, per exemple magnificant el perill groc: "Que vénen els xinesos!" Fa el discurs salvador d'unes suposades essències de la civilització cristiana, a la qual veu perduda en el relativisme religiós i identitari. Xoca, però, contra una realitat incontestable: els europeus no fem prou fills, ens envellim perillosament. Amb l'actual taxa de natalitat, el 2050 a Alemanya seran 8 milions menys i Rússia podria passar de 143 a 100. A Catalunya el saldo entre els que arriben i els que marxen ja és negatiu. Europa necessita saba nova. Però el discurs de l'extrema dreta, alimentat per la crisi de l'euro, ha contaminat l'agenda política. Marine Le Pen o el nostre Josep Anglada fan forat. Només cal veure què fa l'hongarès Viktor Orbán. El projecte del govern Rajoy de fer pagar als sensepapers 700 euros anuals per tenir dret a atenció mèdica bàsica ve d'aquest clima. A Grècia també han posat els immigrants en el punt de mira. El perill és que la línia que separa la política de l'exclusió de l'odi sempre és molt prima.
