Què hem de fer? Dació i anar a lloguer

Fa mesos vam anar a parlar amb el director de l'oficina del banc on tenim contractada la hipoteca de la casa. Li vam explicar que ens han abaixat el sou diverses vegades i que probablement ens el tornaran a abaixar diverses vegades més. Li volíem demanar que ell mirés, també, de rebaixar-nos el preu que en paguem, perquè ara, lògicament, ens escanya. El director, molt amable, ens va oferir de fer una "carència" -em sembla que se'n diu així- fins que les coses "s'arreglessin". Volia dir que durant per exemple sis mesos pagaríem només interessos "per recuperar-nos". Li vam dir que no ho entenia. Que la situació no s'arreglaria en sis mesos. Al contrari. Que no era una sotragada. Que el que li demanàvem era una solució extraordinària, perquè també és extraordinari que els contractes que vam firmar a les nostres feines ara ja no s'estiguin complint. Li demanàvem un sacrifici perquè també ens l'havien demanat a nosaltres. No ho vam aconseguir.

Avui hi tornem i provarem de demanar-li el mateix. Una solució imaginativa, no la solució de tràmit de quan la vida de tots nosaltres era tova com un formatge d'untar. Algú dirà que vam firmar un contracte i que l'hem de complir. Sí. Però és que vam firmar un contracte perquè havíem firmat un contracte a l'empresa on treballem. I ara el contracte que vam firmar a l'empresa on treballem no serveix de res. Han canviat les normes per a tothom i també haurien de canviar per als bancs.

Tal com està la situació econòmica, el problema no són només els que ja no poden pagar la hipoteca. El problema també són els que encara la paguen però que, si els prestamistes no fan un gest, aviat no la podran pagar. Si avui el director del banc també ens diu que no hi pot fer res, demà passat l'única solució raonable que ens quedarà per seguir vivint serà deixar de pagar i marxar.