Què 'kuyong' passa amb Bankia?

Ho confesso. No entenc les crítiques a Bankia. A veure, quan era Caja Madrid concedia els crèdits amb més risc del mercat i quan ha esclatat la bombolla aquests crèdits s'han convertit en paper per embolicar la brossa. Molt bé, i què? Quin problema hi ha? ¿I no és bonica la generositat o què? Si el màxim responsable de Caja Madrid - Bankia va decidir que s'havien de donar diners a persones que després no podrien tornar-los, devia ser perquè és molt bona persona. Tan bona persona que, a canvi d'aquesta gran obra social, va acceptar cobrar dos milions i mig d'euros anuals (sí, lamentablement, després van posar-li un màxim de 600.000, una decisió que et fan venir ganes de deixar de ser generós). I què ha passat? Que alguns éssers plens de rancúnia acusen aquest autèntic àngel d'una pèssima gestió i... li reclamen responsabilitats!! I li exigeixen que torni uns diners que, mirant els resultats i les conseqüències que aquests resultats han generat, no s'ha merescut endur-se!! Comunistes!! (Els que critiquen, no l'àngel en qüestió, valga'm Déu.)

Que fàcil és criticar una entitat privada!! Bé, sí, a veure, una miqueta pública sí que ho era, també, però no gaire. Vostè ja sap que les caixes eren privàbliques , concepte que significa "ni carn ni peix, i mar i muntanya a sac". O sigui, que el seu president va col·locar-lo Rajoy després d'una guerra interna brutal amb la Lideresa Aguirre, que volia situar-hi la seva mà dreta, però Caja Madrid mai no ha estat una entitat partidista, ni tan sols quan va convertir-se en el braç executor del PP a la companyia Iberia. Ah, i totalment independent. Imagini's que al generós Rato el foten fora entre els senyors CaixaBank, Santander i BBVA, que, a més, li trien el successor. Per tant, ara que parlen d'una possible injecció de diner públic, faig un pas endavant i dic ben alt: ei, quant necessiten? Jo, el que calgui, i dos ous durs.