"Que os jodan", segueixen dient
No, si ja ho sabíem, que la culpa de la crisi és dels pobres, i del seu mal vici de no tenir diners. Ho va denunciar amb gran encert despús-ahir el diputat del PP Carlos Floriano -que rima amb Mariano-, en fer notar que hi hagut aturats que, horror, havien arribat a cobrar l'ajut dels 400 euros (que ara graciosament el govern de Rajoy ha decidit prorrogar, encara que no se sàpiga fins quan ni en quines condicions) mentre vivien amb els seus pares. Quina barra i quines penques, eh? De seguida, les paraules de Floriano ens van retrotraure a un personatge anomenat Jaume Matas, que ara també es troba a l'atur i es declara insolvent però que, quan tenia feina com a president de les Balears, va aconseguir contractar una hipoteca a trenta anys, a nom de la seva octogenària mare. I és que corre cada fill, pel món...
Tanmateix la glòria d'aquest món és efímera, i els temps de Matas han passat a l'oblit de les bromes caducades. Ara hi ha un altre president balear del PP, que s'ha adjudicat a si mateix la funció de dir-la més grossa que ningú del seu partit: i és així que l'estirabot del senyor Floriano s'ha vist àmpliament superat per l'últim disbarat del munífic Tutanramón Bauzá, que ha observat que "hi ha hagut gent que s'ha apuntat a les llistes de l'Inem esperant que no els cridin per treballar". Prudent com és, li va faltar dir que els aturats s'apunten a les llistes de la pobresa per fer-li la punyeta a ell, que va prometre acabar amb l'atur a la seva comunitat. És fàcil de veure: els pares i mares de família s'apunten a les llistes de l'Inem amb la secreta esperança de no trobar feina, perquè així viuran molt més tranquils i, a més, contribuiran a la sagrada causa de fer retornar al govern el PSOE, que tantes alegries ha produït en el teixit social del país. Bauzá acostuma a abandonar les seves tasques de govern per acudir, obligatòriament vestit de blanc, a les festes que organitzen els grans grups de l'hoteleria i la restauració illenca, tots ells amb inversions i comptes corrents en paradisos fiscals que no necessiten de cap manera la contribució dels aturats de les Balears, ni de cap altra de les comunitats autònomes que el seu partit es proposa de liquidar. Vista des d'aquelles terrasses, la gent desesperada per no trobar feina s'identifica clarament amb els addictes a la mamandúrria que va denunciar Esperanza Aguirre, a la qual tant s'assembla Bauzá, fins i tot en el físic.
A banda d'això, l'antipresident Bauzá va aprofitar una nova entrevista a la Cope, que ell espera sempre amb una il·lusió especial, per assenyalar que "sempre està bé que al cap li sembli ben fet el que un fa", en referència a l'aprovació que mereixen les seves mesures d'estrangulament de la societat balear. Algun malpensat podria dir que mai s'havia vist una retòrica presidencial tan propera a la de la Màfia. Però la realitat és que mai un president s'havia trobat tan a prop del sentiment autodestructiu d'una societat sencera. Que en prenguin nota els aturats, perquè és culpa seva.
