Què li deu passar al pobre Mariano
És possible que alguns de vostès recordin (segurament, amb espant) una cançó titulada Probe Miguel , autèntic monument a la caspa hispànica musical més tronada, amb la qual el grup Pura Triana va arrasar a les radiofórmules en un any ja tan llunyà com el 1998. La psicotrònica lletra del hit en qüestió parlava d'un tal Miguel que s'havia retirat a viure a la muntanya, i la immunda i adhesiva tornada es preguntava una vegada i una altra pel seu estat d'ànim: " Qué le estará pasando al probe Miguel, / que hace mucho tiempo que no sale" , deia.
A mi, la cançoneta en qüestió m'ha vingut a la memòria arran del president d'Espanya, que encara que no ho sembli no es diu Soraya Sáenz de Santamaría ni Luis de Guindos, sinó Mariano Rajoy. I és que jo també em pregunto què li deu estar passant al pobre Mariano, que fa tant de temps que no surt.
Recapitulem els fets: després d'haver guanyat les eleccions per majoria maxiabsoluta i durant les llargues setmanes prescrites per la Constitució fins a la presa de possessió del càrrec, Rajoy es va esfumar tan completament com el club de fans d'Iñaki Urdangarin. L'únic que en sabíem era aquella foto que vam poder veure a tot arreu, amb el líder del PP assegut a la seva taula de feina, amb una expressió absorta que feia patir que no li hagués agafat un cop d'aire. Després, finalment, va reaparèixer per jurar el càrrec (això no va poder delegar-ho en Soraya Sáez de Santamaría) i va pronunciar un discurs d'investidura en què va tornar a prometre que el seu govern no apujaria els impostos. I tot just a continuació, es va esborrar novament del mapa i ja no li hem tornat a veure el pèl. Ens ha deixat, això sí, un altre recordatori en forma de foto: en aquest cas se'l veu pujant atlèticament les escales de la Moncloa i empunyant la cartera presidencial, com una criatura barbuda en el primer dia d'escola.
De manera que alguna cosa li deu estar passant al pobre Mariano. Potser es tracta d'un atac de malenconia, en veure com el programa electoral amb el qual va triomfar tan àmpliament ha quedat reduït a xixines en tan pocs dies de govern. Mira que va prometre poques coses, el bo de Don Mariano, però les està incomplint d'una manera tan veloç, salvatge i taxativa que ja deu anar camí del llibre Guinness dels rècords. A posta, per si de cas, s'estima més no sortir de casa i amagar-se rere la foto de la cartera i el curiós pentinat de la seva vicepresidenta, que sembla tenir vida pròpia (el pentinat, no la vicepresidenta).
Tant com ens vam exclamar de les mentides de Zapatero (mentia com respirava), i resulta que ara hem caigut en mans d'un altre mentider encara més compulsiu i recalcitrant. Amb un afegit, i és que ZP, com a mínim, mentia posant-hi la cara i les celles. Don Mariano, en canvi, a més de mentider, està demostrant ser un covard. I això, en un espanyol així com cal, sí que no pot ser de cap de les maneres.
