Què pensen de Catalunya al món

Diumenge fem un dossier sobre la imatge de Catalunya al món. Fa poc als Estats Units em demanaven si la independència era possible i quan els vaig respondre que sí, naturalment, l'interlocutor de seguida em va demanar quin pla teníem per establir aliances internacionals, amb quins suports comptàvem ja a Europa. Des de fora, quan et mostres convincent sobre un futur estat català dins la Unió europea, et fan preguntes òbvies com per exemple quin model educatiu o energètic tindràs, com està treballant la diplomàcia internacional, si s'està preparant un futur cos d'alts funcionaris a les millors universitats. I quina pedagogia estem fent. Em temo que poca, i ho entenc perquè Catalunya ha dedicat (podríem dir perdut) molts anys fent-ne a Espanya, i ha topat amb interessos de fomentar la catalanofòbia que són clars vencedors. Potser això justifica que ens faci mandra vendre'ns i que l'independentisme sigui sovint més emocional i reactiu que constructiu i estratègic a escala internacional. Ara que les enquestes ho dibuixen més a prop hem de córrer a estrènyer llaços amb Europa i el món, dissenyar un projecte seductor que a més de fugir d'una realitat hostil n'abraci una altra. Aquesta ambició passa per millorar amb intel·ligència una mala imatge a fora de la qual no tenim tota la culpa, però que estem obligats a canviar.