Que prenguin nota els extripartits

Fa nou o deu anys que a la política catalana va començar a escoltar-se: "A Figueres hi ha un paio de Convergència de qui es parlarà". Bé, aquest paio era, i sóc, jo, en Santi Vila, alcalde de la capital de l'Alt Empordà, diputat i veu potent de la CDC més... bé, anava a dir progre, però aquesta paraula cada cop grinyola més. Diguem que sóc una veu potent dins de la CDC més... bé, anava a dir socialdemòcrata, però aquesta paraula està difunta. Diguem que sóc una veu potent dins de la CDC que té una ideologia més oberta ... i disculpi'm l'eufemisme.

Però sóc alguna cosa més. Represento l'exemple dels fruits que dóna fer una dura travessa pel desert. No fa pas tant que el màxim poder de CiU consistia a tenir el Lluís Recoder a Sant Cugat, el Ferran Bel a Tortosa, a mi, i poca cosa més. Tres exemples de tres persones que van poder ocupar un espai perquè l'arribada del primer tripartit ho va permetre. Si CiU hagués continuat governant, el relleu generacional hauria estat impossible. Passar a ser oposició va enviar cap a casa tota una generació i això, unit a la que en aquell moment era una nul·la perspectiva de futur, va obrir-nos de bat a bat unes portes tancades.

S'ha parlat molt del new PSC i de la nova Esquerra... I no tant d'IC perquè ells (i elles) han sabut fer molt bé el seu relleu generacional. I hi ha molta pressa per posar-hi noms. Jo només dic que en aquest moment als dos partits hi ha gent de qui es parlarà aviat. Només els cal una dura travessa del desert.