Publicitat
Publicitat

Quin nivell, Borrell...

S’acaba de celebrar la Marató de TV3 contra l’obesitat i la diabetis, que, entre altres coses, pretén que ningú sigui objecte de burles per raons de pes. Per celebrar-ho, l’exministre socialista José Borrell (l’home que manipula artísticament cites de llibres per demostrar que el nacionalisme manipula) ha dit això d’Oriol Junqueras: “Em recorda el mossèn del meu poble, rodonet”.

No fa gaires dies que un regidor del PP va fer, si fa no fa el mateix, amb una regidora de C’s: li va dir “ fondona”. I com que hi va haver certa indignació es va haver de disculpar. Però en el cas de Borrell, potser pel fet que Junqueras és un home, potser pel fet que és independentista, la cosa li ha sortit de franc. Així doncs, apuntem. Josep Borrell, que sap apreciar com ningú els cànons de bellesa masculins, troba que en Junqueras és rodonet, ves per on. I si algú considera que fondona o rodonet no són insults, sinó característiques, doncs proposo que ens deixem d’eufemismes. Rodonet? Digues-li gras.

Sí, és cert. També li diu mossèn. Perquè l’esquerra teòrica (l’esquerra que, si de cas ha de repartir, ho farà des del cim) encara troba que anomenar algú mossèn és despectiu. No dirien d’un barbut de pell fosca que els recorda l’imam del seu poble, perquè això faria enfadar els imams. Amb l’Església catòlica, en canvi, tenen barra lliure.

Probablement, els que reben aquests qualificatius (la fondona o el rodonet) s’ho tiren a l’esquena, perquè són persones grans. El que em mata és que aquestes afirmacions, que surten per la tele i les llegim als diaris, les sentin els nens. Els nens han après que no hem de dir-li a cap company rodonet o fondona perquè el podríem fer patir. I perquè nosaltres tampoc no som Antínous. I perquè burlar-se de l’aspecte físic és molt desesperat, insegur i ridícul. Esclar que això se li pot explicar a un nen. No a un exministre.

Riure, malgrat tot

Més continguts de

Riure, malgrat tot
PUBLICITAT
PUBLICITAT