Ramon Brugada: “Fer més de quatre hores d’esport intens a la setmana és perjudicial per al cos”

Ramon Brugada és un dels metges que més han estudiat i més en saben del cor, aquest múscul de la mida d’un puny que és sinònim de vida. El cognom Brugada s’ha fet un lloc en la història de la medicina perquè designa una malaltia, la síndrome de Brugada, que els germans Pere, Josep i Ramon van descriure ara fa 24 anys: una mutació genètica que pot causar mort sobtada. Primer al Canadà i als Estats Units, i ara a Girona, Ramon Brugada no ha parat d’investigar sobre els aspectes clínics i genètics de les malalties associades a la mort sobtada. Dimarts passat va rebre un premi de l’Institut Català de Recerca i Estudis Avançats en reconeixement a l’excel·lència de la recerca que desenvolupa des dels dos organismes que dirigeix: el Centre de Genètica Cardiovascular de l’Idibgi, i el laboratori de diagnosi de genètica cardiovascular de Girona. El 21 d’abril participarà en el cicle Càpsules de ciència organitzat per la UdG, Òmnium Cultural i l’ARA, on parlarà sobre la “febre” de córrer.

La Marató de Barcelona va superar diumenge la xifra rècord de 20.000 participants. Ningú va exigir-los l’informe mèdic que fa temps que recomanen els cardiòlegs.

No s’exigeix i em sembla molt malament. Els metges volem que les persones estiguin sanes i que facin esport, però que el facin amb garanties i seguretat. És un risc no fer-se una prova mèdica quan es tracta d’un esport d’alta exigència. Però en aquest tipus de convocatòries hi ha una dèria per sumar inscrits i per ser la marató més multitudinària del món. I, esclar, si demanes gaires papers, menys inscripcions tindràs. El problema és que l’esport s’ha convertit en una obsessió, més que en un estil de vida, i de tant en tant malauradament ens trobem amb la sorpresa d’una mort sobtada.

Els metges també demanaven una prova en els nens que fan esport federat.

Des de fa uns mesos que ja se’ls exigeix passar revisió mèdica cada dos anys. Això és molt important perquè no podem córrer riscos. El 99,9% dels nens estan bé, però busquem aquell 0,1% que poden tenir un problema que no sempre obliga a deixar l’esport, però que cal controlar.

¿Hi ha més morts sobtades des que s’ha imposat la moda de córrer?

Sí. Però potser també és perquè ara se sap més. El problema és l’esport més extrem, com les maratons, els triatlons... Ha arribat al nivell que si un no corre ni mitja marató els amics o companys de feina ja ni li parlen. Als metges ens preocupen sobretot aquelles persones d’uns 40 anys que feia temps que no practicaven cap exercici, que s’han engreixat i que un bon dia es posen a córrer perquè es volen sentir valents i joves. Es gastaran molts diners en material esportiu, però no es preocuparan de fer-se una valoració cardiològica mínima, que inclogui una ecografia del cor i una prova d’esforç. D’aquesta dèria de córrer als metges no ens preocupa només el cor, sinó també els genolls i les articulacions. D’aquí uns anys tindrem una quantitat brutal de gent que tindrà problemes d’articulacions.

Quan és que l’esport passa de ser beneficiós a convertir-se en un risc?

Un estudi recent ha demostrat que fer més de quatre hores d’esport intens a la setmana és perjudicial per al cos. Els cardiòlegs recomanem caminar de pressa mitja hora cada dia. I de pressa vol dir caminar a una velocitat que et permeti contestar però no mantenir una conversa. Amb això n’hi ha prou per a una bona salut cardiovascular.

Des del 1992, quan es va descriure la síndrome de Brugada, ¿com ha avançat la investigació sobre la mort sobtada?

El 80% de les morts sobtades són degudes a un infart i es produeixen en persones grans. Però en un 20% dels casos es deuen a causes genètiques i es donen en persones joves. L’any 1992, el dels Jocs Olímpics de Barcelona, no sabíem què causava la mort sobtada en els joves. En els últims 24 anys hem descobert més d’un centenar de gens causants d’una dotzena de malalties associades a la mort sobtada. Coneixem molt millor com funciona el sistema elèctric del cor. La investigació en la síndrome de Brugada ens ha donat criteris per definir el risc de mort sobtada, descobrir quines persones d’una família estan en risc de patir-ne i poder començar a pensar en una curació d’aquestes patologies gràcies a un sistema d’ablació cardíaca: cremem i desconnectem una part del cor perquè no hi hagi arítmies. S’està fent des de fa quatre anys i funciona bé. En els pròxims deu anys veurem quins beneficis aporta.

¿Estudien també les morts sobtades en nadons?

Amb l’Hospital Sant Joan de Déu d’Esplugues estem treballant en un projecte sobre la mort sobtada del lactant i intraúter. Estem convençuts que hi ha un percentatge, d’un 30%, en què les morts poden ser degudes a una malaltia genètica cardiovascular. I si la causa és genètica vol dir que hi ha un component familiar hereditari, de manera que caldrà investigar els altres membres de la família.

Ha impulsat el projecte pioner per fer de la regió de Girona el territori més cardioprotegit del món. Quin balanç en fa?

Tenim instal·lats 750 desfibril·ladors i podem dir ja que és el territori més cardioprotegit d’Europa i un dels primers del món. El balanç és molt bo perquè en el tercer any del projecte portem ja 28 vides salvades, l’última la d’un conductor d’autobús a Sils.

Va tornar dels Estats Units per posar en marxa la Facultat de Medicina de Girona, de la qual va ser degà durant set anys. N’està satisfet?

La Facultat funciona molt bé i hem aconseguit la millor nota MIR de l’Estat. El repte és ara potenciar la recerca i docència i això passa per dotar de més recursos humans l’Hospital Josep Trueta. Cal que els professionals puguin dedicar temps a la recerca i a la docència universitària. El Trueta és un bon hospital assistencial. Ara cal engrescar els professionals en un projecte acadèmic de qualitat.