RAMÓN GRAU-GUINOT

M'AIXECARÉ a les 8.30 hores, com sempre, perquè a més de dedicar-me a la música tinc una empresa de serveis de webs i streaming . Em dutxaré, esmorzaré i aniré cap a l'oficina, malgrat que no m'hi quedaré gaire estona perquè tinc programada una entrevista a Sabadell amb un client. La reunió s'allargarà tot el matí, però si em queda temps aniré a dinar a casa. Si al final no hi arribo a temps, doncs prendré alguna cosa pel camí. Amb els companys del grup, els Rumba Tarumba, he quedat cap a les quatre de la tarda a la sala Apolo per a les proves de so del concert que hi farem a les sis de la tarda. És un concert col·lectiu de diversos grups de rumba adreçat a un públic infantil. Estem força acostumats a fer concerts amb nens, perquè hem tocat en moltes festes majors, però és un públic difícil. Si la música els agrada es posen a ballar, però quan no els agrada es queden aturats amb unes cares llargues que fan por. Generalment les nostres cançons agraden a les criatures, perquè moltes tenen lletres absurdes i còmiques i fins i tot en tenim una que parla del Shin Chan. Quan acabi el concert anirem a un bar a veure el partit del Barça i després tornarem a la sala Apolo perquè aquesta nit, a les dotze, fan una sessió més del cicle Rumba Club i volem veure la presentació que farà del seu nou disc en Micu, que també és un rumbero català. Imagino que un cop acabat el concert prendrem una copeta i picarem alguna cosa per sopar. I després ja tornaré a casa i veuré una mica de televisió abans d'anar al llit, ja que quan actues no és fàcil dormir perquè portes a sobre l'energia de l'escenari.