ROCÍO MARTÍNEZ-SEMPERE

Avui em llevo d'hora perquè he de resoldre dos atabalaments diferents. El primer és habitual i quotidià, i consisteix a despertar els nens, vestir-los i portar-los a l'escola. El segon és extraordinari: avui dimecres el Parlament debat els pressupostos de la Generalitat per al 2012.

De nou a deu del matí tenim reunió del grup parlamentari socialista. A les deu començarà el ple i no m'aixecaré de l'escó fins a la tarda, quan acabarà el debat. Si sento inquietud i tensió serà cap al principi de la sessió: fins a la meva intervenció estaré pendent dels papers, de tot el que digui el conseller, de l'última versió del discurs, dels missatges intercanviats amb col·laboradors per polir algunes dades puntuals... Després de la meva intervenció, que durarà una mitja hora, el conseller em respondrà i jo hauré de preparar la meva rèplica amb rapidesa. Aquesta rèplica ha de ser sincera: no m'agrada portar-la preparada perquè el debat ha de ser seriós i honest. En tot això l'experiència hi ajuda, però la tribuna sempre fa un cert respecte perquè prendre la paraula al Parlament és una responsabilitat. Un cop tot això hagi acabat intercanviaré opinions en alguns missatges més, i segur que faré alguns tuits des de l'escó. El debat de pressupostos és un dia central: culmina una feinada anterior i precedeix l'entrega d'esmenes.

Quan s'acabi el ple, segurament aniré a sopar amb companys del Parlament, i així el dia acabarà entre rialles. Però també pot passar que acabi tan esgotada que me'n vagi a dormir directament.