ROSA MUÑOZ

EM LLEVARÉ CAP a les deu i aniré a esmorzar amb la meva parella a un bar del carrer Galileu, a Sants, que m'agrada molt. Fins que no arribi el moment de la funció, tindré temps de fer una passejada tranquil·la i després tornaré a casa. Dinarem una crema o una sopa de primer, i de segon, unes broquetes de pollastre adobat que tinc a la nevera. Cap a les quatre de la tarda aniré a la Nau Ivanow, on faré l'última funció de John, Johnny, la meva segona col·laboració amb Sofía Asencio. Vam treballar juntes el 2006 en una peça de dansa titulada Sosa i tenia moltes ganes de retrobar-m'hi. La funció comença a les set, però m'agrada ser a la sala com a mínim dues hores abans, per fer exercicis d'escalfament. Aquest és un espectacle d'improvisació, cada funció és diferent. El terra de l'escenari està ple de pòsters d'artistes, jo ballo amb els ulls tancats i quan trepitjo una de les imatges sona un tema del cantant o el músic que he trepitjat. Per tant, mai sé el que m'espera, perquè tot canvia cada dia. La improvisació dura uns 45 minuts i després arriba la part menys glamurosa, perquè hem de recollir el material i tornar les butaques a les grades. També hem de carregar l'equip de música per portar-lo al nostre local. Imagino que quan estigui tot endreçat ens quedarem al mateix bar de la Nau Ivanow, o prop d'allà, i prendrem alguna cosa. És possible que a la sortida coincidim amb els actors de Dies de vi i de roses, que també es fa a la Ivanow, i que passem alguna estona junts. I després ja tornaré a casa a descansar, perquè aquest projecte és un treball molt físic que esgota. Per tant, a les 12 de la nit o a la una de la matinada ja me n'aniré al llit.