Rajoy a Marsella: un avanç del discurs d'investidura
El futur president espanyol, Mariano Rajoy, ha guardat un estricte silenci des de la mateixa nit del 20-N amb l'argument que, per respecte institucional, no desvelaria els seus plans fins al discurs d'investidura. Ahir, però, va desgranar part del seu programa a Marsella davant la plana major dels líders conservadors europeus, entre ells Angela Merkel i Nicolas Sarkozy.
Resulta incomprensible que un líder que ha estat escollit per majoria absoluta s'expliqui abans a fora que davant dels ciutadans que, l'hagin votat o no, haurà de governar. Aquest és un mal presagi per a l'inici d'un mandat en què, justament, serà més necessària que mai la pedagogia i la capacitat de lideratge. Tothom sap que caldrà prendre decisions difícils (les que demana Merkel), perquè la situació econòmica és dramàtica a tota la zona euro. No s'hi val, doncs, a amagar l'ou.
Dit això cal reconèixer que Rajoy va posar ahir damunt la taula el problema crucial que afecta l'euro: serviran de poc les reformes dels tractats i els protocols, un tràmit que es pot allargar durant més d'un any, si no es posa tota la carn a la graella en aquests moments per aturar els atacs contra el deute sobirà dels països de l'euro amb una situació més fràgil, com és el cas d'Espanya. El líder popular es va comprometre a practicar una política d'austeritat extrema, però a canvi va reclamar que Europa mobilitzi "tots els recursos disponibles", és a dir, faculti el BCE per comprar deute o bé s'implantin els anomenats eurobons per alleujar les finances públiques.
De les paraules de Rajoy se'n desprèn que el futur president està disposat a sacrificar el seu programa electoral si a canvi li garanteixen una solució al problema del deute i, de retruc, al de l'estrangulament del crèdit. Un cop finalitzat el traspàs de poders i quan ja tingui tots els números a la mà, haurà d'explicar davant la ciutadania que moltes de les coses que va prometre no podran ser: anunciarà, per exemple, l'augment de l'IVA?
