Rajoy tasta la decepció amb els EUA i busca aliats a Llatinoamèrica
Mariano Rajoy va optar per un to marcadament prudent, lluny del patriotisme i dels escarafalls, en el seu primer pronunciament públic sobre l'expropiació de la petroliera YPF, fins ara controlada per l'empresa espanyola Repsol. Però, discretament, va deixar anar un advertiment en la seva intervenció davant el Fòrum Econòmic Mundial, oportunament a Puerto Vallarta, a Mèxic: l'Argentina -i no només aquest país austral, sinó el conjunt de l'Amèrica Llatina- es pot veure perjudicada en les inversions estrangeres, que han contribuït al desenvolupament de la regió, encara que no sempre s'han sabut executar de manera que les empreses foranes s'hagin guanyat el suport i el respecte ciutadans.
El missatge de Rajoy pot sonar a amenaça entre línies, tot i que es va comprometre a treballar perquè altres empreses no perdin la confiança en Llatinoamèrica i hi deixin d'invertir pensant que els pot passar el mateix que a Repsol. Els lligams entre Madrid i Buenos Aires són massa forts perquè es trenquin per aquest episodi. Espanya, a més, és el primer inversor a l'Argentina, amb 17.700 milions d'euros i una quota del 26,4% del total, seguida dels EUA, amb un 16%. És lògic que Rajoy intenti calmar les més de 200 companyies espanyoles establertes al país dient que es tracta només d'un episodi "puntual".
Però l'estratègia conciliadora del cap del govern espanyol també s'explica per la necessitat de captar aliats llatinoamericans per a una causa sobre la qual el mateix president de Repsol, Antoni Brufau, diu que no es pot ser "optimista". Les paraules de suport de la comunitat internacional, o ni això, es queden en res quan entren en conflicte amb els interessos nacionals. El cas YPF passa a ser considerat un "problema bilateral". I qui sap si suposats aliats com els EUA miraran de treure'n profit per fer negocis de la desgràcia d'YPF, malgrat que el PP va donar preeminència als EUA respecte als seus socis naturals de la Unió Europea.
