Rajoy ensenya només la cara A del seu programa

Mariano Rajoy ha guardat un escrupolós silenci des de la nit del 20-N, només trencat per una intervenció davant la plana major del PP europeu a Marsella, amb l'argument que es reservava l'explicació dels seus plans per al debat d'investidura. Des d'aquest punt de vista, el discurs d'ahir només pot ser qualificat de decebedor. Tothom sap que el gran repte del nou govern és combinar un ajust pressupostari duríssim (per complir amb els requisits de dèficit europeu) amb mesures de reactivació econòmica que evitin una depressió més profunda. Aquesta mena de quadratura del cercle és el que intenten des de fa temps (sense gaire èxit, per cert) la majoria d'executius occidentals. Doncs bé, ahir Rajoy es va esplaiar en les mesures de reactivació (augment del poder adquisitiu dels pensionistes, reducció d'impostos, deducció per habitatge, batxillerat de tres anys...) però no va dir res sobre com pensa reduir en 16.500 milions d'euros la distància entre ingressos i despeses en el pressupost del 2012. Rajoy es va limitar a esbossar algunes idees (aprimament de l'administració pública, privatitzacions, etc.) sense entrar en el detall. I és justament per això, pels detalls de la retallada, que la gestió de Rajoy serà jutjada. Només amb la cara A del programa no n'hi ha prou. Els ciutadans han de conèixer també la B. Això sí, el candidat del PP va aprofitar la crisi com a excusa per rebutjar les demandes catalanes d'un tracte fiscal més just i va confirmar els pitjors auguris sobre la recentralització que fa temps que demanen certs poders fàctics radicals a Madrid. Sota el govern del PP, les autonomies veuran com es redueix el seu marge per fer política econòmica (que ara ja és molt reduït) i totes les iniciatives aniran encaminades a esborrar qualsevol "fet diferencial", en l'àmbit que sigui, amb l'argument de l'eficiència. Davant d'això, Catalunya ha d'articular una estratègia d'oposició ferma i contundent que s'avanci a les intencions del nou govern espanyol.