Rajoy nega la realitat i la realitat nega Rajoy
El president espanyol, Mariano Rajoy, va tornar a comprovar ahir que la situació se li està escapant de les mans, que no se'n surt. La seva precipitada aparició davant els mitjans de comunicació a la seu del PP, no a la Moncloa, per intentar calmar els ànims dels mercats després del rescat de Bankia amb 19.000 milions extres de diner públic va tenir un efecte mínim i, el que és pitjor, va estar marcada per un missatge inconsistent. En política, el pitjor que es pot fer és fer el ridícul, i quan un nega la més que evident realitat li passa que la realitat el nega a ell: ningú se'l creu.
Davant el dilluns negre que des de primera hora els mercats estaven dedicant a la prima de risc espanyola -finalment va tancar amb un nou rècord de 511 punts i amb el deute a 10 anys al 6,46%- i a la cotització de Bankia -va acabar perdent un 13,4% del seu valor a la borsa-, Rajoy va posar-se davant dels micros per assegurar que una cosa i l'altra no tenen res a veure. Sí, va dir "absolutament" res a veure. Quan és evident no només que tenen alguna cosa a veure, sinó que són dos fenòmens íntimament relacionats. Negar la realitat no és la millor manera d'intentar combatre-la. De fet, com s'està demostrant, és la pitjor. Amb presses, amb un missatge confús que d'una banda mirava d'amagar els fets i, de l'altra, llançava una nova i suplicant petició d'ajuda a Europa, el president espanyol no va contribuir gens a tranquil·litzar els mercats, i encara menys la població espanyola, que veu com la situació financera i, de retruc, l'economia real no deixen d'empitjorar.
En aquest sentit, les dades d'ahir sobre l'atur crònic -persones que fa més de tres anys que van perdre la feina i que no n'han trobat de nova- són per preocupar-se: 700.490 persones al conjunt de l'Estat, de les quals 96.600 a Catalunya. Són xifres que no se solucionaran ni a curt ni a mitjà termini, una dramàtica realitat que Rajoy faria bé de llegir correctament abans que la realitat el negui del tot.
