Rajoy tanca la porta al diàleg
El gest de deixar en suspens la declaració d’independència, que Europa i part de la societat catalana -tant del camp unionista com de l’independentista- van demanar al president Carles Puigdemont i que ell va atendre en la seva esperada compareixença de dimarts al Parlament, no va obtenir ahir resposta positiva del president espanyol, Mariano Rajoy. Al contrari. La disposició a asseure’s en una taula de mediació, reiterada ahir mateix per Puigdemont “sense condicions”, va rebre un cop de porta de la Moncloa, amb la complicitat del principal partit de l’oposició, el PSOE. Concretament, la resposta va ser l’amenaça gens velada de suspendre l’autonomia amb la posada en marxa dels mecanismes per activar l’article 155 de la Constitució. I, com a concessió al socialista Pedro Sánchez, la promesa d’iniciar en sis mesos una reforma de la Constitució. Una reforma, d’altra banda, que no té cap garantia d’acabar sense una recentralització més gran de l’Estat.
En tot cas, Rajoy, sense variar ni un mil·límetre el discurs de fons, va negar la legitimitat del referèndum de l’1-O, fins i tot la seva mateixa existència, i per descomptat va defensar la bàrbara actuació policial. De cara a millorar la seva imatge a Europa va fer una giragonsa per tornar la pilota a Puigdemont instant-lo a aclarir si havia declarat la independència o no. Perquè del que es tracta ara és de guanyar el relat en l’àmbit internacional. Si dimarts Puigdemont havia aprofitat bé que tenia tots els focus al damunt, ahir Rajoy va contraatacar. I si tenim en compte els posicionaments púbics de París i Berlín, té la partida controlada: té marge per imposar-se.
Però la qüestió, com li van recordar ahir al Congrés els representants d’ERC, el PDECat i el PNB, és que la via per imposar a Catalunya una solució dràstica -judicial i policial- no solucionarà el problema, sinó que l’agreujarà. De fet, al llarg de tots aquests anys de Procés, a cada negativa de Madrid a dialogar, a cada prohibició o repressió, la societat catalana s’ha allunyat una mica més de l’Estat i l’independentisme ha eixamplat la seva base social. Empènyer la societat catalana a l’abisme, humiliar-la, només comportarà allargar la qüestió, més inestabilitat econòmica -amb efectes negatius també per a Espanya- i més contestació social. El pitjor camí.
