27/02/2017

El turisme com a tractor de la recerca científica

3 min

El turisme té a Espanya un impacte econòmic evident: més de 75 milions de visitants el 2016 que van gastar uns 77.000 milions d’euros en un país que ocupa el tercer lloc mundial en aquest àmbit, segons dades publicades. Són xifres força importants en comparació amb altres sectors considerats impulsors de la recerca (el biotecnològic, les TIC o l’anomenada emprenedoria). Sense desmerèixer la importància d’aquests sectors per al benestar del país, és obvi que el turisme també en té, encara que no és del tot mèrit propi: el clima i la inseguretat en altres països hi han ajudat força. És, per tant, estratègic per al sector no fiar el futur a factors externs i potenciar els interns, com per exemple la recerca.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Sorprèn que una activitat de tant d’impacte econòmic, però també cultural, urbanístic, social, fins i tot sanitari, no ocupi un lloc preeminent en la nostra recerca científica. Evidentment hi ha excepcions, però no tenen ni l’impacte ni el suport institucional ni mediàtic d’altres àmbits. Hauríem de plantejar-nos si té sentit prioritzar esforços de recerca científica, sempre limitats, en sectors en què ni de bon tros som líders mundials com sí que ho som en turisme.

D’altra banda, una política turística correcta -que pugui servir per millorar la qualitat de vida del país- demana, entre altres coses, una política correcta d’inversions públiques i privades en infraestructures i serveis turístics, però també polítiques público-privades de gestió del consens social, i també un plantejament coherent de l’economia col·laborativa en el sector, i un marc tecnològic adequat, i un sistema formatiu que permeti disposar de recursos humans i de talent adequats, i models de negoci turístic competitius, i estratègies de comercialització competitives, i... En fi, tot un món de coneixements que només pot emergir d’un sistema de recerca científica i transferència de tecnologia ben enfocat i que supera, de bon tros, el tradicional esquema en què el turisme és objecte de la formació ocupacional, la professional i poca cosa més.

La recerca en turisme pot contribuir a la millora de les inversions en el sector, però també a millorar-ne la governança i la gestió i a reduir-ne la conflictivitat que avui s’hi associa; a donar, per exemple, un nou marc regulatori a Uber o Airbnb, a dissenyar un marc tributari o urbanístic més adequat, a disposar de recursos tecnològics innovadors i a fer que aflorin emprenedors en aquest àmbit. En resum, pot contribuir a una actualització del sector, fent-lo més competitiu per mèrits propis alhora que es reconeix l’elevat impacte que exerceix sobre la nostra societat.

El debat públic sobre el turisme i la seva gestió, que és responsabilitat dels nostres governants estatals, autonòmics i locals, però també de la iniciativa privada, requereix sobretot coneixement, criteris fonamentats en un corpus i en una comprensió pública del sector, que són precisament alguns dels objectius de la recerca científica. Sorprèn, per exemple, que els ciutadans de Barcelona considerin que el turisme és el seu segon gran problema (només per darrere de l’atur), segons l’enquesta municipal de l’octubre passat, quan el turisme aporta aproximadament el 15% del PIB de la ciutat.

Dit d’una altra manera: què som?, què volem ser?, ¿volem ignorar en la nostra recerca un dels sectors motor de la nostra economia? Difícilment podrem jugar seriosament al lideratge en tots els àmbits de la recerca, perquè els recursos econòmics, d’infraestructures i de talent són limitats. En un àmbit -el turisme- ja ho som, de líders: 75 milions de visitants. Cal prioritzar, la realitat és tossuda i les xifres exposades també ho són: ¿realment hem d’obviar un sector de la rellevància del turisme en la nostra política científica?

No es tracta de repetir els errors del passat i multiplicar la despesa en organismes i mausoleus universitaris dedicats al turisme, com els que fins ara estan dedicats a altres àmbits, sinó, tot implicant-hi el sector privat, promoure el turisme com a objecte d’investigació científica en aquells àmbits de coneixement en què ja es treballa amb èxit: economia, ciències de la salut, dret, enginyeries, sociologia... Tots aquests àmbits i molts altres poden enfocar també, més enllà dels seus objectius habituals, la seva activitat en un camp, com el turisme, que mereix més atenció científica de la que almenys fins ara li hem prestat i al qual no podem negar la condició de motor de la nostra economia i, per tant, de possible tractor de la nostra recerca.

stats