Raons dels votants
Se m’acuden mil raons per votar sí a un referèndum, com se me n’acudirien mil més, algunes de bastant semblants, per votar no o per no anar a votar. Cadascú té les seves motivacions personals i intransferibles i ompliríem el diari si les haguéssim d’anomenar totes. Un vota perquè és nacionalista i perquè s’estima Catalunya, malgrat que em costi entendre que es puguin estimar coses que no siguin éssers vius; un altre perquè li sembla una barrabassada que no es vulgui pactar un referèndum; o perquè creu que viuríem millor (fins i tot n’hi ha de prou feliços que pensen que amb la independència hi hauria menys corrupció, com si els catalans fóssim d’una pasta diferent de la resta d’humans); o perquè podria temptar-lo l’experiència d’estar un temps al marge de la UE; o perquè pensa seriosament que tindríem serveis millors; o per dur la contrària als amics o a la família; o a l’inrevés, perquè tot l’entorn vol votar i no vol ser menys; o perquè li agrada la gresca; o perquè és anticapitalista i es pensa, valga’m Déu, que amb una Catalunya lliure no només es canviaria de país sinó també de sistema; o perquè és de l’Espanyol i veu en la independència el paradís en què el Barça deixaria de ser el que és; o perquè, aconseguit l’estat, els nacionalistes deixarien de donar-los la llauna; o simplement perquè li dona la gana, que és la més imbatible de totes les raons.
Però el que m’impressiona és l’escassa versatilitat analítica del discurs contrari al referèndum. Des del seu punt de vista els motius del vot independentista es redueixen pràcticament a tres: una desaforada passió nacionalista (cosa que són incapaços de veure a Espanya, malgrat tants segles de todo por la patria), una ciutadania feble d’esperit que s’ha deixat abduir pels perversos sacerdots del nacionalisme i la seva trama d’interessos, i una voluntat d’utilitzar la raó patriòtica per amagar la corrupció crònica (com si a l’altre cantó no hi hagués tones de porqueria a ocultar). Davant d’aquestes anàlisis, no és estrany que fins tot gent insensible a la independència tingui ganes de votar. Per portar la contrària. O, si es vol dir cursi, per solidaritat.
