El Raval necessita una actuació urgent de les administracions
Fa mesos que el barri del Raval de Barcelona és notícia per la proliferació dels anomenats narcopisos, habitatges ocupats il·legalment per narcotraficants que atemoreixen i desesperen els veïns davant d’una certa passivitat policial i política.
Si bé és cert que el consum d’heroïna a Barcelona s’està reduint des del 2004, el consistori sí que ha detectat que s’està traslladant de les narcosales als narcopisos del Raval. Això no només crea alarma entre els veïns sinó que fa que els consumidors corrin més riscos de sobredosi i de contagi de malalties, ja que al carrer no disposen dels controls que hi ha a les sales de venipunció.
A l’estiu, quan es va fer més evident el problema amb cassolades i enfrontaments entre veïns i camells, l’Ajuntament va arribar a recollir fins a 2.000 xeringues al mes, el doble del que és habitual.
Els veïns denuncien passivitat policial i asseguren que els camells se senten intocables. L’Ajuntament es defensa dient que el tràfic de drogues és competència d’Interior i demana als Mossos d’Esquadra que agilitzin les ordres judicials per entrar en aquests pisos. Per la seva banda, Interior i els Mossos d’Esquadra asseguren que la seva implicació és “total”.
Les entitats financeres, propietàries en alguns casos d’aquests pisos, afirmen que els desallotjaments segueixen els seus processos judicials, però mentrestant els veïns, impotents, són el que han d’aguantar una complicadíssima convivència amb aquests inquilins: xeringues als carrers i a les porteries, defecacions, baralles, amenaces i les trucades insistents als intèrfons de suposats clients que van a buscar droga a aquests pisos a hores intempestives.
També, mentrestant, es degrada la imatge d’un barri que veu com s’aguditza el procés de gentrificació. Els veïns que resisteixen contemplen perplexos com apareixen a les bústies anuncis de fons d’inversió que volen comprar blocs de pisos.
És urgent que els diferents actors que hi estan implicats -Ajuntament, Generalitat, entitats financeres i associacions de veïns- es coordinin i busquin una solució a un problema que sembla que s’enquista i que també perjudica la imatge de Barcelona. Cal actuar abans no sigui massa tard.
